La llibertat

En una entrevista que Anna Ballbona va fer-li, Lluís Solà li confessava que el seu llibre Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016) era fruit d’anotacions escrites en un quadern, fetes quan ell sortia a passejar: “En un moment determinat apareixen unes sensacions que si arriben a atreure’t amb prou contundència les has d’emparaular. Hi ha uns pensaments que m’han preocupat tota la vida, com el de la llibertat, la paraula, què és això de viure, què som nosaltres, què és això que veus, què significa... Aquests pensaments van apareixent i reapareixent al llarg del llibre i del temps.” I és així que Solà crea una obra feta des del silenci, que parla sense estridències, sense grans gests inútils, però que aconsegueix donar a la paraula i a la idea de llibertat la textura final que només un refinat artesà és capaç d’aconseguir.

Feia molt temps que una lectura no em trasbalsava tan profundament com aquest llibre. Res no pot tornar a ser igual, un cop llegit, perquè mai més no pots pensar en la llibertat sense tenir-lo present. Solà hi crea una obra de pensament universal, arrelada a un país i a una història, militant d’una cultura i una llengua. I per això, cal un espai i un temps. Sobretot, cal soledat. Així s’arriba a formar part d’un lloc. Així es contribueix a un espai. Així es fon un esperit amb un país.

Solà, a poc a poc, s’endinsa en la reflexió. Lentament, desbrossa la llibertat de tot el que n’és accessori. Hi busca la simplicitat, la forma més primària d’explicar-nos-ho, perquè només el més senzill és capaç de ser entès amb claredat. “Si no hi ha llibertat no hi ha responsabilitat”; “Som lliures d’abandonar-la, d’oblidar-la, però la llibertat no deixa mai de reclamar els seus drets des de l’estança fonda de nosaltres mateixos”; “Sempre, en algun moment o altre, en practicar l’exercici de la llibertat, toparàs amb un obstacle important. Si no hi ha topada, és que no vas pel camí de l’alliberament”; “Si mai enlloc ha sorgit un pensament real sobre la llibertat, no és pas dels dominadors que ha sorgit”; “No volen acceptar que existim. Consideren la nostra existència un ultratge. Si ells són, nosaltres no podem ser”; “Tota abdicació de la llibertat és un anorreament”; “El colonitzador vol colonitzar l’ésser de l’home, l’home de l’home. No el cos, sinó la condició humana. El cos només el necessita per fer-lo servir”; “Un poble al qual han llevat la llibertat, un poble ocupat, es torna com els malalts d’asma. Respira sempre amb dificultat, té sempre una sensació de feixuguesa, i, al capdavall, vol creure que aquesta és la manera habitual de viure”; “No sabem què és el mal. Però la usurpació de la llibertat és una dimensió decisiva de la geometria del mal”; “La neutralitat, en un sistema de violències, és sempre una immoralitat, una abdicació”; “El silenci sobre el que és injust o inhumà no és senyal de llibertat. És la manifestació de la claudicació”; etc.

Solà crea una atmosfera, on la llibertat, a través de la paraula, t’envolta, com l’aire que respires. Aquesta és la seva resposta a la constant lluita de l’home i dels pobles per una identitat. I així és com la llibertat, en la seva nuesa, resisteix i viu. Un assaig com aquest, que honora un país i una cultura, gira també sobre molts altres temes: la llengua, la poesia, el temps. En definitiva, la condició humana.

Hi ha un paràgraf inoblidable, decisiu, per entendre l’autor i, sospito, per entendre qui som els catalans. Una de les poques entrades autobiogràfiques que es permet l’autor: “No hi havia gramàtiques catalanes. Estaven prohibides. Si n’hi hagués hagut tampoc no n’hauria pogut comprar cap. No tenia diners. Vaig anar a la biblioteca pública i em van deixar d’amagat una gramàtica de Pompeu Fabra. La vaig copiar tota a mà, en una llibreta, lletra a lletra. Així vaig aprendre la llengua que ja sabia. La llengua que parlava a casa, amb els amics, amb la gent, arreu. La llengua de tothom. La llengua exterminada.” I és que la lliçó principal del llibre és la necessitat vital de guanyar-nos llengua i llibertat. Ésser lliures. És a dir, ésser.