De set en set
El mot just
Últimament, comentaristes diferents han fet servir termes diferents per descriure l’Estat espanyol post-1-O. Pels unionistes és “un estat de dret democràtic”. No cal que hi perdem més temps. Per altra gent és una “democràcia autoritària”, un “estat totalitari”, una “dictadura encoberta” i se l’ha comparat a l’Alemanya nazi o bé a la Turquia actual. Però sempre m’ha fet l’efecte que aquestes descripcions són o bé exagerades o bé poc precises. Per fi, un article al New York Review of Books escrit per l’assagista indi Mukul Kesavan explica un concepte polític que encaixa perfectament amb el comportament actual de Madrid i que es diu “majoritarianisme”. Un estat “majoritarianista” és aquell en què –segons Kesavan– només aquells ciutadans que tenen una cultura, una fe, una ideologia o una llengua majoritària dins de l’Estat són tractats com a ciutadans autèntics o –si preferiu una paraula emprada amb ganes pel Sr. Rajoy– “normals”. La resta són “tolerats” i s’espera d’ells que “es comportin bé i amb deferència”. Si no ho fan, es deixarà de respectar la seva llibertat d’expressió, s’obviarà la seva voluntat política –ni que sigui expressada a través de les urnes– i es castigarà els seus líders, alhora que “es propagarà la idea que és la majoria que ha estat injuriada i que ja és hora que es defensi contra la minoria”. “La disseminació d’aquesta idea –hi afegeix Kesavan– és la condició prèvia per a actes de violència dirigits contra la minoria en qüestió.” En resum: Espanya.