Salvem els llibres

Al lloc on hi havia la secció juvenil de la biblioteca de la Casa de Cultura, ara hi ha instal·lada una sala de lectura, amb la menció “llegir el món fa més intensa la vida”, pensament bonic que es contraposa a la realitat. Perquè aquesta sala només està oberta tres hores a la tarda dels dies feiners. Sembla que al matí no llegeix ningú! És un lloc adequat, esquifit, on els jubilats van a repassar gratuïtament els dos únics diaris de què disposa; unes mares amb els seus fills que esperen el temps necessari mentre un altre infant assisteix a classes; i qualque universitari amb el seu propi ordinador portàtil. A les prestatgeries, uns quants llibres que no tenen gaire demanda, i poques novetats editorials. Així es vol apaivagar la falta de l’antiga biblioteca pública que durant tants anys va prestar un bon servei, però que es va tancar en obrir-se la biblioteca Carles Rahola del carrer Emili Grahit, i s’hi aportaren milers de llibres des de la plaça de l’Hospital. També es va prometre tancar l’altra biblioteca, l’Ernest Lluch, situada molt a prop de l’anterior, per traspassar els seus fons a la Casa de Cultura. La biblioteca Ernest Lluch no s’ha tancat i entenem que està bé, perquè fa una bona feina, tenen activitats molt continuades, i tal vegada és més còmoda i menys mastodòntica que la Carles Rahola, amb els seus espais gèlids i forats infinits.

Però al centre de Girona, els carrers adjacents a la Gran Via Jaume I, el conjunt del Barri Vell, el Mercadal... el nucli encara íntim de la ciutat, s’ha quedat orfe d’una biblioteca abundosa, seriosa, ordenada i dinàmica. La Casa de Cultura va ocupant espais amb diferents activitats, però no hi ha biblioteca, i sembla que no està en el pensament de ningú que la pugui tornar a tenir, almenys fins que no es faci la remodelació de l’edifici del antic hospici, tantes vegades anunciada com deixada estar. Potser se sospita que les biblioteques –amb llibres de paper– aviat seran una andròmina, un record del passat, abassegades per les noves tecnologies invasores, i que no cal invertir-hi.

Aquests dies se celebra a la ciutat el festival MOT, unes trobades entre lletraferits que intercanvien opinions. És una bona iniciativa, malgrat que hi ha el temor d’un cert elitisme que pot expulsar –sense voler-ho– els que en som profans. Potser caldria fer saber als ponents que a la carretera de la Bisbal hi ha un enorme magatzem d’antiquaris, on es pot trobar de tot. El que ens va sorprendre és la presència d’unes cistelles plenes de llibres actuals, amb un rètol simptomàtic: “Poden agafar-ne, gratis.” No valen res. Incentivar la fal·lera per llegir és una feina que hauria de preocupar tothom, si volem que el llibre tingui futur.