Dominar el partit

La vinent pot ser una setmana clau per a la investidura. Seria bo per al país perquè això permetria tenir un govern, encara que, com tots sabem, aquest serà un executiu, de facto, intervingut des de Madrid. Ara, serà bo només si aquest és el desig de les tres forces independentistes, Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP. No ho serà si al final les tesis d’un o d’un altre s’imposen i generen més tensions de les actuals, que Déu n’hi do. En més d’una ocasió he defensat en aquestes columnes que aquest acord a tres bandes –ara a quatre, ja que també hi ha el PDeCAT, que no és JxCat...– és un acord contra natura i que només la finalitat, la independència, fa de cola entre propostes polítiques diferents i, en alguns casos, contràries. I això no vol pas dir que sí a tot, o tenir pressa, vol dir només tenir clar quin és l’objectiu final i, sobretot –perquè moltes vegades es perd de vista–, contra qui ens juguem els quartos.

Justament per això, perquè qui hi ha enfront és l’Estat espanyol, un estat que, a hores d’ara, ja ha perdut tota la vergonya i no se n’amaga, que actuarà com faci falta, sense respectar cap norma, per evitar que el poble català s’autodetermini, cal tenir paciència i valorar cada pas. Tenir govern és una necessitat? I tant que sí! Però tampoc es tracta de fer el passadís d’honor a les decisions dels jutges i dels fidels impulsors del 155. I, sobretot, es tracta d’evitar noves eleccions. Quan Mariano Rajoy les va convocar vaig defensar, des del minut zero, que s’hi havia d’anar i s’havien de guanyar perquè eren un revés al 155 i a la doctrina del PP per a Catalunya. Però ara hi ha el risc que una part dels més de dos milions de votants del bloc independentista considerin que la manca de govern i la convocatòria que nous comicis sigui una conseqüència de les disputes independentistes i no pas, fonamentalment, de l’estat de repressió permanent en què es viu. Setmana clau, però intentant, doncs, dominar els temps de la partida.