Miss Tilney, de Norwich

En un dels seus exercicis de filosofia quotidiana, Roger-Pol Droit proposa que sortim al carrer com si anéssim a una manifestació, armats amb una bateria de proclames, amb la diferència que caminarem sols, i la protesta, les consignes i els insults els haurem de proferir en silenci, en el fur intern, mentre la gent ens passa pel costat ignorant-nos completament. Al cap d’una estona, Droit adverteix que tindrem la impressió que tothom amb qui ens creuem –potser un immigrant sense papers, diu, o una dona a qui acaben de diagnosticar un càncer– podria estar fent el mateix, xisclant per dins la seva queixa, la seva falta d’esperança, de manera que el nostre carrer tranquil seria “l’escenari mut de secretes protestes i rebel·lions imperceptibles” de les quals mai no sabrem res. Amb pocs metres n’hi haurà prou perquè obtinguem de l’exercici l’efecte suggerit pel filòsof: la despolitització. Qualsevol pensaria que el propòsit és desmobilitzar la societat afrontant-la a un mirall disgregador que posi en evidència la impossibilitat de l’acord, però potser més aviat planteja els perills del fanatisme i la tirania, i alhora el seu vessant grotesc: manifestar-se sol és ben mirat una caricatura de consciència política, que es basa, al contrari, en una certa idea del bé comú i del consens. Ara bé, prenent-lo al peu de la lletra, l’experiment de Roger-Pol Droit invita a relativitzar la importància que ens donem, si els gravíssims principis que creiem defensar al capdavall no són més que una rebequeria sorda enmig del guirigall no menys inaudible del món. Per això m’agrada tant l’obscura missionera que Philippe Sands rescata de l’eixordadora Europa embogida pel nazisme al seu llibre Calle Este-Oeste. Miss Tilney, nascuda a Norwich, és un personatge gris de qui no quedaria a penes rastre si no fos que, entre tots els nens jueus que va protegir, hi havia també la mare de Philippe Sands. Elsie Maud Tilney, de ressons tan novel·lescos que té fins i tot una homònima dins l’univers literari de Jane Austen, era una evangelista devota que havia fet de missionera a Algèria i Tunísia, fins que la fúria antisemita de Hitler la va atraure cap a París amb el propòsit de treballar a favor dels jueus, justament perquè era el contrari del que se suposava que convenia fer. El més fàcil, diu Sands, és atribuir la seva bondat a una lectura literal de l’epístola de sant Pau als romans, que exhorta a salvar “els jueus primer de tot”, amb la vaga pretensió de guanyar-los per al cristianisme després, però el discret heroisme de Miss Tilney, afegeix, és un acte tan lliure i abnegat, que no l’explica cap doctrina, sinó l’íntima convicció que cada vida compta. Abans que l’instituís el tribunal de Nuremberg, aquesta dona silenciosa ja havia entès que la unitat última del dret és l’ésser humà.