Esgotament

Tot indica que la fórmula del tripartit arriba a la fi, quan ni els seus inventors tenen esma de salvar-lo, vençuts per l'esgotament de set anys de viure perillosament. Ara, en la recta final, hi ha massa signes de desbandada, malgrat que José Montilla continuï mostrant l'estoica imatge institucional i Carod-Rovira prediqui a favor d'un digne final. L'estratègia convergent ha funcionat, ajudada pels propis errors del triplet governant, i tot sembla consumat, tot i no poder descartar sorpreses de darrera hora. S'ha entrat en precampanya i tot és possible, fins i tot descobrir que «l'actual sistema de partits ha donat tot el que podia donar de si», com ha proclamat amb encert Ernest Maragall, amb l'únic problema que tampoc no sabem amb què substituir-los. Des del raonament més lògic, la dinàmica maragalliana fou cabdal per a la creació del tripartit, però, a la vegada, dificultà les seves possibilitats quan obrí la caixa dels trons de la reforma de l'Estatut. El procés estatutari cremà moltes voluntats i esgotà la ciutadania, que passà de la il·lusió al desencant, mentre observava la nuesa de la classe política. Enmig d'una situació d'incertesa i amb el canvi de president, el segon període del tripartit ha estat condicionat pel serial de l'Estatut, que quatre anys després encara espera el vistiplau del Tribunal Constitucional. Tot prou confús perquè es pugui tirar endavant i amb tranquil·litat els quatre anys de període parlamentari.

Els nervis són els pitjors consellers, tot i poder comprendre que les enquestes i l'actitud de determinats mitjans de comunicació no ajuden gens a mantenir els caps freds. Els partits del govern saben que és pràcticament impossible repetir la fórmula actual, tot i que pot haver-hi diverses combinacions per mantenir la presència en el futur govern. D'altra banda, cal alimentar determinats perfils per assegurar un lloc amb premi en les properes llistes, cosa no gens fàcil quan són molts els aspirants i no tants els escollits. I, encara, la inquietud per les incògnites del futur augmenten quan s'endevina que hi ha molts candidats a formar part de la bossa de prejubilats, precisament ara que és tan incert el futur de les prejubilacions.

Haurem de tornar a Carod-Rovira i la seva crida a tancar dignament la vida de l'actual govern català. Queda feina per fer, i cal no donar imatge d'abandó o de desbandada general. En una situació d'esgotament generalitzat, determinades actituds només contribueixen a augmentar el menfotisme.