L’heroïcitat de Santi Vila

El 23 de setembre de l’any passat, Santi Vila va participar en un míting del PDeCAT a Figueres, la seva ciutat. Es tractava d’un moment especialment complex. Dos dies abans, l’Estat havia ensenyat les urpes en una operació judicial i policial sense precedents per tal d’intentar aturar el referèndum; una ofensiva que va provocar sis detencions, un munt d’escorcolls i una resposta massiva de la societat catalana. Ja fos per aquest clímax especialment tens, per la necessitat d’espolsar-se l’etiqueta de moderat o per simple incontinència verbal, l’aleshores conseller es va mostrar especialment contundent i va afirmar: “Si la setmana que ve hem d’anar uns dies a la presó, hi anirem, i si ens hi hem de jugar el patrimoni, ens el jugarem, i si hem d’acabar a la presó, hi acabarem; perquè ens hi juguem la dignitat.” Vila no només es va oferir per al martirologi, sinó que va carregar amb duresa contra el govern espanyol, dirigit, segons les seves paraules, per “un centenar de famílies” predemocràtiques”. La intervenció va sorprendre a més d’un; però és prou conegut que Vila no es caracteritza per la coherència ni per la capacitat de mantenir-se en un segon pla.

Ha plogut molt d’ençà d’aquella invocació. En els darrers dies, Vila es passeja pel país per tal de promoure el seu darrer llibre, D’herois a traïdors. L’exconseller, que només va anar a la presó per unes quantes hores (probablement, per una confessió en temps de descompte), no té gaires manies a difondre les interioritats del govern durant aquells dies d’enorme tensió i es despatxa a gust contra persones que, a diferència d’ell, han pagat el seu compromís amb l’exili o la presó; o que corren el risc de fer-ho perquè, en paraules seves, Espanya està governada per “famílies predemocràtiques”. La situació és complexa i, probablement, la ciutadania no reclama ni herois ni traïdors; però sí persones que siguin capaces d’actuar amb honestedat i coherència, dues paraules que no formen part del diccionari de Santi Vila.