Turull, l’hereu de CDC

A Jordi Turull li ha tocat viure el període més trist de la Generalitat de Catalunya. El període governat per l’indefinit article 155 de la Constitució. És l’hereu convergent. Fa més de catorze anys que és al Parlament de Catalunya. Polític professional que intenta fer la transició entre els presidents Mas i Puigdemont. Mai ha estat imputat per afers de corrupció. Per disciplina de partit, per suport als companys i amb el seu paper d’hereu va defensar l’honor de Daniel Osàcar, avui condemnat pel saqueig del Palau. El temps està demostrant que Turull es va equivocar entrant i sortint del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acompanyant el llavors secretari general de CDC, Oriol Pujol. Imatges que es repeteixen intensament en contra seva, malgrat que els dos personatges van acabar com gat i gos i van deixar de parlar-se. Sempre ha exercit a l’ombra tot i el protagonisme que va tenir en la defensa al Parlament de l’afer Palau, on va engegar el ventilador del finançament dels partits polítics acusant a tort i a dret de males pràctiques generalitzades la política catalana i espanyola. Va exercir amb dignitat la seva etapa de portaveu del grup majoritari de la cambra catalana. La seva feina principal era la defensa d’Artur Mas. Ho feia cada dimecres en la sessió de control. Mals temps els que li van tocar com a portaveu del govern. En la seva darrera roda de premsa es va acomiadar tímidament tot dient “fins la setmana vinent”. Setmana que va haver d’ingressar a la presó d’Estremera, on va entrar i sortir amb dignitat i encorbatat. Fins avui Catalunya està sense portaveu.

Jordi Turull té al davant un període judicial molt complicat. Tant de bo pogués exercir com a president de la Generalitat. Coneix el país i sobretot una política catalana en què les ha vist de tots colors; fins i tot va viure en primera persona el pa que s’hi dona amb el no al referèndum al Congrés dels Diputats. Fins ara i malgrat el temps de presó. Les seves intencions han passat per mantenir viu el procés sense passar-se, fet que posa dels nervis la CUP i acontenta ERC.