No hi ha dret!

Aquesta darrera setmana –políticament i parlamentàriament parlant– ha estat molt densa i carregada d’incerteses. Per aquesta raó se m’ha fet molt difícil poder elaborar i publicar aquest article en aquest dilluns 26 de març del 2018. En qualsevol cas, ja fa massa dies i mesos que l’expressió col·loquial “No hi ha dret!” defineix a la perfecció el panorama polític i social català que se’ns imposa des de l’altiplà a través de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

No hi ha dubte que l’abús en l’aplicació de la presó preventiva a diversos polítics catalans està alterant greument les regles de joc del model de democràcia europea estàndard de després de la Segona Guerra Mundial i en què l’Estat espanyol no es va poder fer efectiu fins a l’any 1978. De fet, el concepte de dret, el qual sempre s’havia entès com a pacte, ha esdevingut, per part de l’executiu de l’Estat espanyol, una arma llancívola contra els oponents polítics i ideològics. És ben cert, i no s’entén a gran part d’Europa, que, a l’Estat espanyol, el dret i la justícia estan evolucionant, s’estan convertint en una mena de corretja de transmissió dels interessos i la ideologia de la força política que controla el govern i les cambres legislatives. És molt curiós que, en aquests moments, s’estigui produint una mena de xantatge constitucional permanent, en el sentit que els que el 1978 no estaven gaire d’acord amb la Constitució (sobretot el títol vuitè) ara la considerin una mena de “llibre sagrat” que interpreten i apliquen de manera molt arbitrària. Sense cap mena de dubte, la superestructura espanyolista actual, més enllà del govern espanyol i el partit que li dona suport, ha experimentat una mena de regressió autoritària de franquisme tardà. Molta premsa internacional i diverses institucions europees, a banda de la Constitució, cada dia expressen més l’opinió i la convicció que el que està fent l’Estat amb Catalunya i els catalans, no té res a veure amb el dret i les lleis. No és justícia, sinó que es tracta d’una atàvica venjança imperial, amb tocs de crueltat.

En síntesi, la manifestació oral, en forma de locució “no hi ha dret!” cada dia s’escolta més per les places i carrers d’arreu de la geografia catalana. La irradiació de fake news contra persones, grups i entitats com ara En Peu de Pau o els CDR és com el pa nostre de cada dia. Però que no s’equivoquin: és impossible prohibir el pensament i la ideologia de milions de catalans.