Observacions

He observat que les dones porten cada cop més pantalons en comptes de faldilles. És una observació en viu i en directe pels carrers de Barcelona. Vaig arribar a comptar 50 pantalons per una faldilla. Fa fred? És més còmode? O les dones comencem a passar d’estereotips? Perquè això seria una magnífica notícia.

També he observat que la programació televisiva els dissabtes i diumenges és lamentable. Comprenc que hi hagi més dibuixos animats perquè els infants són a casa, però hem d’empassar-nos tant sí com no pel·lícules de Torrente o aquelles pel·lícules còmiques dels anys quaranta? Els cervells que mouen aquestes coses haurien de pensar que també els adults passem més hores a casa els caps de setmana.

Una altra observació: com ha nascut, crescut i esdevingut monstre la catalanofòbia? Ja sé que ha existit sempre, però no d’una manera tan amarga, tan radical, tan contundent. On és l’esquerra espanyola? Fora de molt pocs exemples, el panorama és desolador. No cal que afegeixi que les decisions judicials són ofensives i contraproduents: atiar tot un poble d’una manera tan greu i fer-ho amb arguments retorçuts i maliciosos és dictatorial. Ja sabem que el govern del PP és un dels pitjors que mai hi ha hagut a l’Estat espanyol, i que estan mortets de por per la possibilitat de perdre Catalunya. Però la por és mala consellera.

Darrerament he rebut missatges que inciten a la revolta violenta. Tots ells en castellà. M’ha fet pensar.

L’exili o la presó? Això és el que ens espera? Perquè si és així, és una prova fefaent que vivim en una dictadura.

Estem immersos en una crisi gravíssima: els hospitals no tenen recursos, ni la universitat, ni les institucions culturals. Us heu adonat que això és el pitjor que podeu fer?

La cosa va començar amb la gracieta d’Alfonso Guerra de retallar l’Estatut que havia votat el Parlament i el poble català en referèndum. Des d’aleshores, una cadena d’errors s’acumulen i un dia els explotaran a les mans.

Hi ha mala peça al teler.