Intervenció anunciada

Fent un símil fàcil amb aquella gran novel·la de García Márquez, em sembla que no m’equivoco gens si dic que aquests dies estem vivint una “Crònica d’una intervenció anunciada”. M’estic referint a la Televisió de Catalunya i a les contínues –i planificades– andanades tant contra la independència del mitjà com contra la professionalitat d’aquells que hi treballen. Fa uns dies –i arran de la cobertura feta per la cadena de la detenció a Alemanya del president Puigdemont i de les reaccions de protesta que va provocar– el govern espanyol i aquells que li donen suport van situar TV3 en el centre de la diana. Així, mentre Sáenz de Santamaría exigia “un debat en profunditat sobre el sectarisme de TV3”, des de Cs, Juan Carlos Girauta, en el més pur estil incendiari-falangista que el caracteritza, afirmava que la cadena catalana era “una peça clau de l’engranatge del cop d’estat”. I García Albiol rematava dient que “el contingut informatiu de TV3 és un perill per a la convivència a Catalunya”.

Però què va fer TV3 per provocar aquestes reaccions –una mostra entre totes les que demanaven el tancament de la cadena amb un llenguatge més propi del general Mola–? Una cosa tan perillosa en aquesta Espanya del segle XXI com informar. Informar i explicar què estava passant en aquells moments als carrers de Barcelona. Com van fer la CNN, la BBC, Euronews, Al Jazeera, France 24 o La Sexta, amb connexions en directe amb la capital catalana i amb entrevistes amb experts que podien posar llum sobre el tema. Què havia de fer TV3, doncs, segons aquests nous inquisidors? Ignorar una notícia que recollien les principals cadenes del món i que tenia una relació directíssima amb Catalunya? Tant és. L’important és escampar la merda. I ells saben molt bé que una mentida repetida mil vegades s’acaba convertint en una veritat. Així, TV3 és una eina de manipulació i odi i els Jordis són a la presó a causa de la violència tumultuària del 20 de setembre passat. Fot-li!