Pla ZENE

El pla ZEN (Zona Especial Norte) el va dissenyar José Barrionuevo el 1983 per enfrontar-se a ETA i a la conflictivitat social i la insurgència a Euskadi. Oficialment consistia en un front polític, social, legal i policial, en aconseguir la permanència dels cossos de seguretat de l’Estat a la zona i “concienciar a la población basca que la desarticulación del aparato terrorista conlleva mayor seguridad pública i mejor defensa de las tradiciones bascas”.

Els GAL, les clavegueres de l’Estat, en van ser un producte directe, però també la guerra psicològica basada en falsejar informació sobre la repressió al moviment abertzale per tal que l’opinió pública, sobretot la de fora d’Euskadi, creés una aura favorable a les forces de seguretat de l’Estat que desacredités tota informació que no arribés de canals oficials. I va ser així com es va alinear tota la informació antiterrorista de tots els mitjans de l’Estat, reproduint al dictat tot el que el govern volia que es publiqués. Va ser així com l’adversari va passar a ser tractat com a delinqüent comú i mai, en cap cas, com a pres polític. Va  ser així com es va castigar tots els moviments socials considerats de l’entorn. Va ser així com es va fer una legislació especial, per suprimir o limitar llibertats i garanties civils.

Els partits, la societat i els mitjans de comunicació ho van assumir per la gravetat de la violència d’ETA. I s’entén. És aleshores quan es deia que en absència de violència es podia parlar de tot. Però no era veritat. I ara a Catalunya s’ha aplicat un pla ZENE (Zona Especial Noreste): clavegueres de l’Estat, article 155 i intervenció de les finances sense cap control parlamentari, repressió dels moviments socials, una legislació d’excepció –via lleis, Constitucional i Suprem– i un alineament absolut dels mitjans (a excepció de Público i Diario.es) amb la campanya de desinformació –que explica l’atac contra els mitjans públics– que ara consisteix en crear el relat que l’independentisme és violent.