A la tres
www.defensaexili.org
Avui, quan es compleixen sis mesos clavats de l’1-O (que és aquell dia del qual tots i cadascun de nosaltres recordarem per sempre més on érem), hi continua havent moltes preguntes circulant. La més repetida, és clar, és la de com acabarà tot plegat. És la més repetida i la més complicada de contestar, i per més optimista que la internacionalització del conflicte ara mateix convidi a ser, a mi em fa l’efecte que tot plegat dependrà justament de fins on estem disposats a arribar per defensar el que va representar aquest 1-O que avui compleix mig any de vida. Una de les maneres de defensar-lo (i de defensar el seu resultat, és clar) deu ser anotar-se a l’agenda la manifestació que hi ha convocada a Barcelona per al dia 15. Sí, sí, una altra, una altra manifestació. I les que vindran. Perquè si ens cansa i no estem disposats a sortir al carrer cada cop que calgui per protestar contra l’existència de presos polítics és que tenim un problema. I què més podem fer per defensar l’1-O?, es pregunten alguns. Probablement, moltes altres coses. Però ara mateix ens n’han proposat una altra, que és visitar el lloc web que s’ha posat en marxa aquesta setmana “per obrir una via de suport a les necessitats puntuals de defensa jurídica, seguretat i suport logístic al 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, així com a la resta de persones i professionals exiliats que ho necessitin”. Són aportacions de 25 euros, 50, 100, 1.000 o el que vostès vulguin. Però, a la pregunta aquella de “com els puc ajudar?”, ara ens hi han donat resposta. A Puigdemont i als consellers exiliats a Brussel·les, se’ls pot ajudar anant a www.defensaexili.org; als familiars dels presos (que s’han de pagar un munt de desplaçaments), anant a www.adretscivils.cat, i per ajudar Clara Ponsatí en la seva defensa, anant a www.crowdjustice.com/case/defendclara. O sigui, que per a la pregunta aquella de “com els podem ajudar?” a hores d’ara ja hi ha una resposta. Per respondre’ls allò de “què més podem fer?” i “com acabarà tot plegat?”, només els puc donar un consell. Continuïn atents a les seves pantalles i, és clar, siguin optimistes.