No cal xiular

El Barça i el Sevilla jugaran d’aquí a tres caps de setmana la final de la copa del Rei. I, com passa darrerament, ja que el Barça ens ha acostumat a jugar-ne moltes, com més s’costa la data, més s’escalfa el partit amb arguments que no tenen res a veure amb el futbol. De futbol, només un apunt: tot i que el Sevilla ha fet aquest any partits de molt mèrit, el Barça és favorit i si juga com sap no ha de tenir problemes per aconseguir el primer títol de la temporada. Però, com també ha passat en els darrers anys, sobretot per un interès estrany que ens arriba des de les Espanyes, en els dies previs i posteriors a la final es parlarà més de política que de futbol. I, sobretot, si el Barça s’imposa.

L’escalfament del partit s’ha iniciat ja. Curiosament, 20 dies abans de la final s’ha sabut que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha fallat que la prohibició d’entrar estelades al camp en la final del 2016 era correcta. Tot i que alguns han volgut extreure d’aquesta sentència que no es podran entrar estelades al camp en la final de copa del dia 21, la sentència no en diu pas res i només valida una actuació concreta, la del 2016. Ara, segurament algú deu estar pensant posar en marxa la mateixa prohibició, i fer-ho quan políticament interessi més a Madrid... per exemple, quan hi hagi alguna operació contra la corrupció del PP.

Ara, el tema estrella, de nou, serà la xiulada al rei, el que va validar l’“a por ellos” en el discurs del 3-0. Doncs jo crec que no se l’ha de xiular. Ni això es mereix. El que es mereix és que el públic i el FC Barcelona es prenguin la final com el que és, una festa esportiva, però que tinguin sempre present la situació d’excepcionalitat que viu el país. I una manera de fer-la notar és obviar el monarca. Com deia, ni una xiulada es mereix. Quan el rei arribi a la llotja i els altaveus de l’Estadi Metropolità de Madrid ens intentin deixar a tots sords amb l’himne de l’Estat, no cal xiular. Posem-nos d’esquena per mostrar el nostre respecte als de casa i el nostre rebuig a qui ens reprimeix.