El PP té por del TC

Llegeixo a El Mundo aquest titular: «Temor en el PP que dos jueces propuestos por él avalen el Estatut». Es veu que fins ara hi havia un cert equilibri en el si del TC sobre l'Estatut, un empat tècnic de magistrats a favor i en contra de la seva constitucionalitat. Però, segons El Mundo, alguns indicadors d'intenció de vot fan pensar al PP que la balança es podria inclinar del costat que no li interessa. En democràcia, la independència dels poders de l'Estat és la seva mateixa garantia, i estableix la diferència entre una monarquia absolutista o una dictadura, models polítics en què un poder absolut monopolitza despòticament els tres poders assenyalats. Per tant, qualsevol ciutadà que hagi assumit els valors democràtics de la societat en què viu, valors dels quals gaudeix i dels quals es refia, haurà d'arrufar el nas davant el titular que he transcrit a l'inici d'aquesta columna. I, amb l'arrufada, també es preguntarà si és que els membres del Tribunal Constitucional (i, per extensió, dels principals estaments de la judicatura) deuen obediència al partit polític que els ha proposat per al càrrec. Encara que sigui evident que això no és així, o que no hauria de ser així, penso que al dubte que genera el temor dels populars li cal un aclariment precís, concret i sense divagacions sinòptiques. Ara mateix, la demora sine die d'una resolució del TC sobre l'Estatut és com el conte de mai acabar, per més editorials, com el que vam publicar conjuntament la majoria de diaris catalans (i criminalitzat l'endemà per la premsa jacobina), manifestacions i articles que tractin del tema. Ara, només ens faltava això, la por d'un partit polític a una sentència condescendent, tot i haver col·locat jutges suposadament afins a la seva ideologia en el TC. De fet, tampoc ens hauria de fer feliços la possibilitat d'una sentència similar gràcies als jutges proposats pel PSOE, perquè aleshores l'arbitrarietat seria la mateixa. El Constitucional, com el seu nom indica, hauria de dictaminar sempre segons allò que és, i no segons allò que alguns voldrien que fos.