Per un nou Consell Nacional

D’uns anys ençà, les organitzacions assembleàries i les estructures horitzontals estan molt de moda, però ja s’ha comprovat que tot el que tenen de positiu per a la dinamització interna ho tenen de negatiu si no desemboquen en una direcció única, sigui aquesta individual o col·legiada. Si no és així, passa que cadascú va al seu aire i després el que haurien de ser objectius comuns passen a ser entrebancs multiplicats.

Llegim-ho ara en clau catalana. Les persones del govern que són a l’exili estan internacionalitzant el conflicte. Les que són a la presó estan posant en evidència el caràcter antidemocràtic dels poders espanyols i les que formen part de la majoria independentista del Parlament de Catalunya estan intentant donar forma a un govern interior. Però qui pilota el full de ruta? El govern a l’exili en té el control? Els que són a la presó tenen cap més capacitat que l’autoritat moral? La majoria parlamentària té prou perspectiva per dedicar-se a això si amb prou feines sap articular un consens? Els partits polítics estan disposats a ocupar-se’n sense els prejudicis electoralistes? Amb les mobilitzacions de les organitzacions cíviques aconseguim alguna cosa més que mantenir desperta la ciutadania?

Potser ha arribat el moment de recuperar la fórmula d’un Consell Nacional –ja utilitzada a l’exterior durant la dictadura franquista– que es constitueixi en interlocutor únic per a adversaris i mediadors i on tots aquests actors, i d’altres que encara s’hi poden sumar, concretin estratègies comunes i articulin accions compartides que portin el país on li cal anar.