Teixits

“Oh, que cansat que estic...” de les emfàtiques opinions polítiques de la immensa majoria dels que omplim papers de premsa. I ho fem amb la pretensió (o amb la barra) de qui es creu que se sap tots els secrets de la saviesa universal. Els vells funcionaris del meu país deien que ells eren el pont de pedra i la classe política l’aigua que s’escola. Miro amb mal ull els col·legues que s’autoproclamen experts en les anàlisis de la cosa pública. Si es dediquessin a la venda de verdures, ¿sabrien distingir una escarola fresca d’una altra de caducada? Per això aquesta nit m’he despertat amb la idea de ressenyar la llista de persones que sí que han estat, i són, essencials per al present i el futur del nostre país de països. Començo pels noms dels homenatjats, per centenaris, enguany: Maria Aurèlia Capmany, Pedrolo, Palau i Fabre i Pompeu Fabra. A més: professors de la meva Universitat: Badia i Margarit o Martí de Riquer. Músics com ara Victòria dels Àngels, Tete Montoliu, Oriol Martorell o Antoni Ros Marbà. I a favor de l’edició i de la música: Gemma Romanyà, de Capellades. Cuiners com ara Josep Lladonosa, Glòria Baliu o Carme Ruscalleda. El pallasso Tortell Poltrona. Escriptors com ara Joan Fuster, Quico Mira, Artur Quintana, Isabel-Clara Simó, Joaquim Carbó, Xavier Amorós o Josep Vallverdú. Ah! I Sam Abrams i Marta Pessarrodona... als quals encara no han concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La pedagoga Marta Mata. Cantautors com per exemple Raimon, Serrat, Llach, Maria del Mar, l’Ovidi. Metges com ara el Dr. Broggi. I el dietista, però persona de bé, Gonçal Lloveras. I periodistes com ara Pernau, Espinàs, Huertas, Puyal o el morellà J. Martí Gómez. I el perruquer Llongueras. ¿Oi que es mereixen medalla i podi i record agraït?