Esclaus del mòbil

El primer mòbil, als 10 anys

L'altra informació és molt més propera i no té uns resultats tan funestos però és preocupant per diferents motius. Un informe de l'OCUC –Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya– assenyala que els joves catalans tenen el seu primer telèfon mòbil als deu anys. O sigui que estan penjats del mòbil. La dependència d'aquest giny és altíssima i fa feredat pensar que aquesta subordinació a l'aparell comença a unes edats tan tendres.

També és veritat que, si es fa amb seny i amb un cert control, és una eina que ha de fer la vida més fàcil, a petits i grans. Sobretot per als grans que els interessa tenir collats els més joves. És ben bé, però, que el mòbil ha perdut la seva utilitat originària. Segons em sembla recordar, el telèfon mòbil es va inventar per facilitar-nos la vida en el sentit de procurar per la nostra mobilitat i, de retruc, per la nostra llibertat. Representava no dependre de la telefonia fixa, amb fils connectats als pals de telèfon. El que ha acabat passant és que la nostra vida està condicionada, subordinada, lligada –de vegades de necessitat, de mortal necessitat, com hem vist abans– a un mòbil que el que fa precisament és retallar la nostra mobilitat. La nostra vida també està vigilada des que tots els mòbils, siguin de la modalitat que siguin –de prepagament, de targeta o de contracte–, han d'estar identificats.

Per tant, la nostra llibertat individual queda reduïda a una relació d'esclavatge fins al punt que hi podem deixar la vida perquè és tan gran la dependència que sense mòbil estaríem perduts, no sabríem què fer. L'addicció, en alguns casos, és malaltissa, és forassenyada. Queda clar, doncs, que s'ha capgirat la raó de ser d'aquests telèfons inicialment anomenats portàtils per raons òbvies. Ara, et deixes el mòbil, el perds o li passa qualsevol soscaire, i perds el món de vista, com el senyor del Tirol.

La nostra vida és el mòbil, la nostra vida és dins del mòbil, concretament dins de l'agenda; és el nostre contacte amb el món. Un món global que empeny a la mobilitat amb un company de viatge que ens ho permet tot i que, com si es tractés d'un apèndix de l'ésser humà, ja forma part de la nostra existència i de la nostra quotidianitat.

La prova és que cada dia incorpora més prestacions i el mòbil ha deixat de ser el que era. No només un aparell per trucar, sinó que s'ha convertit en un mitjà de comunicació de masses del qual en menor o major grau en som –ho vulguem o no– dependents, per no dir-ne, encara que ens costi reconèixer-ho, esclaus.