El mironià de Mont-roig

Josep Miquel Martí Rom (Barcelona, 1950), amb fondes arrels familiars a Mont-roig (Baix Camp), acaba de publicar a Arola Editors (Tarragona) Joan Miró i Mont-roig. El xiscle de l’oreneta (1930-1983), amb pròleg de Vicenç Altaió, continuació d’un primer volum, el 2012 al mateix grup editor, titulat Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929), coincidint amb el centenari de la primera anada del pintor al mas que la seva família paterna havia comprat als afores d’aquesta vila, que Miró feu seva i que projectà artísticament a tot el món.

Amb aquests dos volums, que abasten tota la vida i obra de Miró a partir de Mont-roig, Martí Rom culmina una llarga recerca de quaranta anys en què també cal incloure, com a home de cinema i documentals que ha estat, els films sobre el pintor: D’un roig encès (1979) i Tornaveu mironià (2002), amb imatges de Glòria Alsina, i la seva participació, al costat dels companys del Centre Miró i de l’Associació de Veïns Muntanya Roja, en la creació d’infraestructures culturals perquè el poble de Mont-roig tingués sempre present tot el que suposà per a l’artista, durant més de 60 anys, les seves vivències en aquest Camp de Tarragona que immortalitzà en pintures que continuen parlant-nos al cor. Ara, el dia 20 d’abril, es culmina també, feliçment, l’obertura del mateix Mas Miró com a centre museístic obert a tothom.

D’aquesta manera, al llarg dels anys i no sense dificultats quan es tracta de la cultura, s’han anat consolidant esdeveniments com la celebració del centenari del seu naixement (1993), l’Itinerari Miró pel poble i la creació del Centre Miró a l’Església Vella (2005), així com els continuats articles d’investigació que Martí Rom ha anat publicant a la revista local Ressò mont-rogenc, a més de la revisió completa de la correspondència de Miró, dipositada a la seva fundació a Barcelona i a Palma (publicada en diversos volums), i de les biografies d’artistes i escriptors, relacionats d’alguna manera amb Miró i les terres tarragonines, textos escrits amb Juan Manuel Garcia Ferrer i publicats a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Per tota aquesta feinada –que inclou també entrevistes amb la família, amics i veïns relacionats amb Miró, així com amb el mateix artista, viatges i recerca bibliogràfica–, bé pot dir-se que Martí Rom és el mironià de Mont-roig, l’estudiós apassionat i rigorós que ha rescatat –any per any i gairebé dia per dia– l’evolució vital i artística d’aquell homenot del sud, de mirada clara, petit d’estatura física però altíssim de moralitat i espiritualitat, que un bon dia va dir, com Picasso d’Horta de Sant Joan, que el seu impuls fonamental arrencava de Mont-roig.

I és que qui pot oblidar el quadre La Masia (1921-22) i tantes obres, abans i després, que van sublimar el lligam humà amb la terra nodridora? De la nit estelada de les Constel·lacions (pintades en plena Segona Guerra Mundial) a la petita formiga tot hi és simfònic, ajustat i harmoniós. Mont-roig va ser la salvació humana i artística per a Miró, que va fer emergir d’aquella realitat camperola el món suprareal que ja contenia en potència. Gràcies, Martí, per haver-nos-ho fet visible.