Testament vital

Amics que han rebut citacions perquè es presentin a la caserna. Polítics que són a la presó o a l’exili (un exili sense cometes). Jordi Galves va ser imputat de delicte d’odi per un article publicat a El Nacional. Les proves per acusar Tamara Carrasco de terrorisme tornen a assenyalar una indefensió absoluta.

Preparar una maleta per si de cas haguessis d’abandonar casa teva a corre-cuita. Una maleta on només caben 30 llibres. Endur-te els llibres que ja no són només una lectura: llibres subratllats, palpitants, pell. Cordar la maleta i sentir recança per tots els llibres que no t’enduus. En tants anys no havies conegut cap exercici de crítica literària tan ferotge com aquest, eh! Has digitalitzat les teves fotografies i les tens al núvol. Però hi ha fotos revelades en paper que també et voldries endur: tenir-les físicament és una manera d’autorescatar-te ja per endavant, abans que et segrestin. Més que cap altra cosa, et preocupa la destrucció de la persona. Algú que ha conegut el mal radical (la presó injusta i l’exili ho són), en realitat no torna mai del tot: hi ha desagregacions, punts de fuga en tu mateix. Avui la paraula val ben poca cosa. Ha estat substituïda. Ho saben molt bé aquells intel·lectuals que aposten per assajar l’autohipnosi de construir l’hivernacle d’una cultura desossada, ja exonerada de la incomoditat de la història i les seves dialèctiques enutjoses. Sents allò que tanta altra gent ha sentit abans que tu: que un enemic atroç i embogit podria voler eliminar-te. I si en un delicte d’odi t’acusen de delicte d’odi, recordaràs que Tirèsies va prometre a Ulisses que tindria un final sense agonia. Viuràs en les paraules que et fan: llum d’estiu; mare; la casa oberta a tots els vents; esclats de rialles; amics; filles; el so de l’orquestrina en els llunys nocturns d’aquell agost que encara dura.