Govern efectiu

En un Estat on l’arsenal que es troba a una detinguda acusada de terrorisme consisteix en un xiulet, una papereta del referèndum de l’1 d’octubre i una careta del Jordi Cuixart (una arma de destrucció massiva, sens dubte), ja t’ho pots creure tot. Fins que un jutge impedeixi a un diputat electe en presó preventiva (i, per tant, amb la seva presumpció d’innocència intacta) anar al Parlament a defensar la seva investidura. I això, malgrat la resolució de la Comissió de Drets Humans de l’ONU, que fa unes setmanes va instar l’Estat a respectar els drets polítics del mencionat diputat.

L’Estat espanyol ha quedat en evidència davant del món. Les justícies alemanya, belga, suïssa i britànica han mostrat les febleses, o directament les mentides, de les interlocutòries literàries del jutge Llarena: creació de violències inexistents, pressuposicions d’actituds futures dels acusats, presumpció de culpabilitat i política. Molta política. Perquè l’Estat espanyol és aquell lloc de l’Europa occidental on els jutges fan política i els polítics marquen el camí de la justícia.

L’independentisme, després de diversos revessos, ha acumulat darrerament algunes importants victòries a l’exterior. Victòries morals, no obstant, que haurien de permetre aprofundir en allò que fa més pànic a Madrid: la internacionalització del conflicte. És a dir, passar de ser un afer intern espanyol a ser un assumpte que impliqui tot Europa, cosa que a mitjà termini permetria impulsar una mediació efectiva entre les dues parts. És a dir, entre el govern de l’Estat i aquells representants polítics catalans (més de dos milions de vots els avalen) que avui estan sent perseguits com si fossin delinqüents. Per això, tot i que l’independentisme gaudeix avui de més credibilitat que fa unes setmanes, és urgent la creació d’un govern real i efectiu que permeti revertir els efectes nefastos del 155. Un govern que legisli, que resolgui els problemes del dia a dia dels catalans i que acumuli totes les forces que li permetin tant fer front a la constant repressió com enfortir el flanc internacional de la contesa.