L’APUNT
Atorgar-se una estona de felicitat
La pràctica d’anar a esmorzar, dinar o sopar a fora, els gironins la duen gairebé impresa en l’ADN. Segur que com en d’altres territoris, però el fet que la demarcació destaqui en el rànquing nacional és significatiu. D’entrada hem de dir que a menjar a fora hi va qui pot, que moltes famílies no s’ho poden permetre. Però també és cert que abans d’estar-se d’un dinar de diumenge ja sigui de menjar ràpid, exòtic o nostrat; de menú baratet o de carta prohibitiva... els gironins s’estan d’altres coses: “Ni aquestes dues hores de plaer ens podem donar?”, s’excusen. I tant que sí, que menjar hem de fer-ho. I és sovint al voltant d’una taula, ben acompanyats, on molta gent assaboreix, per una estona, allò tan esquiu que se’n diu felicitat.