De set en set
Un Igor afí
Igor Stravinsky era un autor afí a la sensibilitat catalana. Mig segle després que morís encara copsem aquella empatia. L’Orquestra de l’Esmuc va oferir el cap de setmana passat, al Teatre Nacional, La consagració de la primavera. Abans havíem aplaudit l’estrena mundial de Balena blava, amb un text de Victoria Szpunberg motivat per un colpidor fenomen actual: el joc macabre que enganxa jovent en la xarxa fins a causar suïcidis. La música que Raquel Garcia-Tomás ha compost per a aquesta obra evoca el clima sonor inquietant del ballet de Stravinsky basat en el mite de la noia que, a la primavera, balla fins a morir per tal d’amansir déus enfurismats. Unes afinitats temàtiques que, en aquest espectacle, vinculen l’obra de Stravinsky, estrenada a París el 1913, amb la peça estrenada aquí dissabte passat.
L’any 1924, Stravinsky va descobrir a Barcelona afinitats històriques i culturals entre la sardana i el khorovod, una dansa russa que també es balla en cercle els dies de festa popular. L’Ateneu Barcelonès li havia dedicat una audició de sardanes. Després d’escoltar Juny, una obra mestra del gènere, va demanar “més Garreta!!”. El sorprengué el so de la cobla, i l’havia captivat el tret pacífic d’una dansa germana en ritme i coreografia d’altres danses nacionals, les eslaves. Va dir que escriuria una sardana. Fa poc, el musicòleg Jaume Ayats va trobar un autògraf on Stravinsky identifica la sardana amb el khorovod del seu Ocell de foc. Són afinitats que afermen la solidaritat entre pobles.