100 anys de ‘quadern gris’

Demà farà trenta-set anys que va morir Josep Pla, i el record dels qui el vam conèixer i tractar té un plus afegit als qui només el llegien –o el llegeixen–. Constato que allò que ell deia, en vida, el mateix any que va morir: “D’aquí vint, trenta, quaranta o cinquanta anys, quan jo ja no hi sigui, ja veurem quanta gent em llegirà…”, es manté en positiu, i la lectura de l’Homenot de Llofriu no minva. Almenys és el que em sembla anar observant aquí i allà, oimés encara ara tenint en compte aquesta meravella de “bloQG100” que Xarxa de Mots ha engegat a internet.

A cent anys exactes des que va ser (oficialment) escrit El quadern gris, i seguint estrictament els dies que es concreten en el llibre, es va publicant a internet, http://www.lletres.net/pla/QG100/, el text planià. És un goig també llegir-ho així, en coincidència de calendari un segle després, i goig i també sorpresa produeix llegir els comentaris que el muntatge informàtic permet fer als seguidors del blog.

Cap al final del text del 9 de març del 1918, Pla escriu que tingué “una sorpresa el dia que en el moment d’orinar vaig sentir que el líquid feia olor d’espàrrecs de marge. Havia menjat, feia dues hores, una truita amb espàrrecs. Vaig comprendre la llei de la causalitat”. Rellegint això, vaig recordar una conversa entre Pla i mossèn Modest Prats allà al menjador del Motel a Figueres. Feia temps que el mossèn i el polígraf es trobaven de tant en tant i parlaven de tot, absolutament de tot. Aquell dia mossèn Modest li va dir que rellegint El quadern gris havia descobert que a ell (a Pla), per entendre la llei de la causa-efecte només li va caldre menjar una truita d’espàrrecs i esperar dues hores. “En canvi un servidor –li digué mossèn Modest– per entendre la causalitat vaig haver d’estudiar filosofia i la Summa Theologica de sant Tomàs d’Aquino...” L’escriptor va riure per sota el nas com un conill de gàbia, no digué res aquell moment, però el comentari li va fer molta gràcia, perquè va estar mesos que retreia, en qualsevol conversa, que la saviesa de sant Tomàs d’Aquino i la vulgaritat de menjar una truita d’espàrrecs eren equivalents i intercanviables. “M’ho va dir un reverendo, que és rector de Medinyà i Vilafreser, catedràtic a la universitat, i director de totes les assignatures...” (anys en què Modest Prats era delegat de Cultura de la Generalitat).