ETA ens recorda que no som diferents dels altres

La detenció de tres presumptes etarres a les comarques gironines ha tornat a despertar el temor d'un possible atemptat a Catalunya i ha trencat la il·lusió –si és que algú se l'havia creat– que el Principat havia deixat de ser objectiu de l'organització terrorista. Un dels detinguts, Faustino Márcos Álvarez, va ser arrestat dimarts a Portbou per membres del Cuerpo Nacional de Policía quan entrava en tren a l'Estat espanyol i es dirigia a Girona. Els altres dos, Adur Aristegi i Joan Rosales, van ser arrestats ahir pels Mossos d'Esquadra prop de Camprodon, quan intentaven passar a territori francès. La detenció d'aquestes últimes dues persones té relació amb Ibal Beobide, el presumpte etarra detingut dissabte passat a Guipúscoa per membres de la Guàrdia Civil quan va intentar, amb bicicleta, passar un control, i ara la policia estudia si també hi ha alguna connexió amb l'altre sospitós detingut a Portbou. Tot plegat ha generat un estat d'alarma comprensible, perquè Catalunya té un historial prou llarg d'atemptats sagnants que, igual com en altres zones de l'Estat, s'han cobrat la vida de policies, militars, polítics i ciutadans del carrer. D'ençà que Josep-Lluís Carod-Rovira es va entrevistar a Perpinyà amb representants d'ETA en qualitat de president accidental de la Generalitat (l'any 2004), però, no hi ha hagut més atemptats al Principat; sí, en canvi, en altres llocs dels Països Catalans i també altres detencions de presumptes membres de l'organització. La possibilitat que ETA estigués muntant a terres gironines alguna estructura per tal de planejar altres accions terroristes és ara el que preocupa la policia i el que ens recorda que, en això, no som diferents dels altres.