Full de ruta
Ignorància i indiferència
Després de tantíssimes coses, fins i tot la d’haver-nos hagut de treure les samarretes grogues per entrar a un estadi de futbol (on anirem a parar?), Inés Arrimadas (Ciutadans) va demanar dilluns que la diada de Sant Jordi havia de ser un “dia apolític” i “de tot els catalans”. A aquestes altures de tot plegat, l’apoliticisme hauria d’estar més que mai de capa caiguda, excepte en aquells organismes que, per obligació i per dignitat social, s’han de mantenir del tot allunyats de la política: la justícia. Quan les decisions dels òrgans judicials segueixen criteris polítics ja hem begut oli. I n’hem begut fins ofegar-nos, d’oli, aquests darrers temps. Però tornem al que anàvem. Deu ser molt difícil mantenir la neutralitat que suposadament tenen les persones que diuen que no els interessa la política, que se’n mantenen alienes, que segons els diccionaris son apolítiques. Em ve al cap aquell acudit on un filòsof preguntava a un altre quin pecat és pitjor, si la ignorància o la indiferència, i l’altre contestava: “Ni ho sé ni m’interessa”. Davant dels embats que en els últims anys han rebut el govern i el poble català, que demanin al poble que sigui apolític –que ni sàpiga ni li interessi– sona a burla. Que en una diada com la de Sant Jordi els catalans no deixin anar ni una sola espurna de protesta, encara que sigui tan amable com és la de comprar una rosa groga, seria il·lògic. I no, comprant una rosa groga o embolcallant-nos amb una bufanda groga no hem incitat ningú a cometre cap acte violent. Els catalans no ho som, d’eixe mon. Ja ho deia Joan Fuster (que d’ignorant no en tenia ni un pèl), que “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. No ho volem ser, apolítics. Ni per Sant Jordi ni cap altre dia. No ho podem ser, perquè si no cauríem en la ignorància i la indiferència dels qui ens volen callats i sotmesos. Visca l’apoliticitat en els òrgans judicials, però que el compromís social i polític campi lliure per fora.