El banc de Puig Vayreda

A pocs metres, abans d’arribar a l’entrada del castell de Sant Ferran de Figueres, hi ha un banc mig de pedra i d’obra que es coneix popularment com “el banc del general”. Està situat en un punt elevat, un lloc privilegiat des d’on es pot observar gairebé a vista d’ocell la ciutat de Figueres i la plana empordanesa. Si s’acosten a la fortalesa, els aconsello que seguin una estona en aquest banc. Segur que de ben jove ho devia fer Eduard Puig Vayreda, que, encisat per la màgia del lloc, va decidir que Des del banc del general seria l’encapçalament de les seves columnes periodístiques que publicaria amb regularitat en diferents mitjans de comunicació locals i nacionals, on com a observador comentava i analitzava l’actualitat empordanesa al llarg de més de trenta anys. Puig Vayreda, des que va començar a escriure aquesta columna, va signar amb el pseudònim de Pere Carrer, primer com a col·laborador del diari Tele/eXpress a partir de la dècada dels anys setanta, fins pràcticament la desaparició d’aquest rotatiu de tardes, el desembre del 1980, i després ho faria en altres mitjans.

S’ha parlat molt, aquests dies, de l’Eduard Puig Vayreda com a polític en els primers anys de la transició, de la fundació de CDC, que a Figueres es va fer en una reunió amb Jordi Pujol a casa seva, dels anys d’alcalde i sobretot de la seva vessant d’enòleg, director de l’Incavi, de docent, de la seva vinculació al món cultural, de les etapes en què va presidir l’Institut d’Estudis Empordanesos o Joventuts Musicals, o pels llibres que ha publicat. Però s’ha dit poc, o gairebé res, de la seva vocació i fascinació pel món del periodisme. Va començar la carrera a l’Escola de Periodisme de Barcelona amb la Isabel-Clara Simó i l’Alfons Quintà. Al llarg de la seva vida mai va deixar de col·laborar amb mitjans de comunicació, només cal repassar la llista dels que hi va publicar: El Noticiero Universal, Tele/eXpres, La Vanguardia, Avui, El Punt, Bouquet, Serra d’Or, La Cuina, Girona Gastronòmica, Hora Nova, L’Empordà, Gastronomía y Enología, Informavi, 9 País, Presència, Revista de Girona, Orienta, La pámpana de Baco, La Gaceta rural, Los gorros blancos, o Agropirelli, entre d’altres. Ara que ens ha deixat, trobarem a faltar la seva ironia fina que el caracteritzava, i si volem recordar alguns dels seus articles, sempre podem recórrer al llibre que va publicar el 2012: Des del banc del general. 1978-2011: 33 anys mirant l’Empordà.