Dubtar

Triomfar. Això és el que vol tothom i no només els independentistes. També ho volen els unionistes i els de la tercera via. Triomfar com l’any 2008 la Moreneta –avui que n’és el dia–, després que el conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar se li encomanés públicament perquè fes ploure i s’acabés la sequera que hi havia a Catalunya. Al mateix temps, Baltasar, que venia del PSUC, es va declarar agnòstic. Sembla, però, que la Moreneta en va prescindir perquè, en tot cas, va ploure. Agnòstics no es pot pas dir que ho siguin els unionistes. Tenen una altra pàtria, un altre projecte polític, una altra fe. És el seu dret. La gent s’apunta allà on vol o allà on pot. Ells també. No tothom tria. Els de la tercera via, en canvi, sembla que hagin triat i que van més per lliure. Públicament no es declaren ni a favor d’uns o dels altres. Se situen al mig o a part. Com més al mig o com més a part millor. Això els permet també treure profit d’uns i altres, i anar-se decantant cap a uns o cap als altres, mentre van dient que no es casen amb cap dels dos. Naturalment, en tenen també tot el dret. Casar-se és sempre un compromís molt gros, i ja se sap que qui es casa no acaba de saber mai què fa l’altra part de parella. A més, en aquesta vida qui és que no dubta? Bé deuen dubtar també tot sovint des de les seves cel·les els nostres presos polítics. I els altres des dels seus llocs d’exili. Però hi són. I saben per què hi són, encara que dubtin. Com també dubtem aquells que ara ens preguntem en què vam fallar? Com podrem fer que surtin de la presó? Quan podran tornar aquells que també són fora de Catalunya? Com aconseguirem la República? Sí, no cal ser de la tercera via per dubtar o per ser irònic. Ni tan sols no cal ser-ho per comprometre’s.