Visca ‘La República’!

Si vostès són dels partidaris de la república, de pensar i viure com si fossin republicans, suposo que ja ho saben, avui tenen una magnífica oportunitat de demostrar-ho. I és anant al quiosc i comprant un exemplar del primer número –de fet, el número 0, el de col·leccionista– del setmanari La República. O, encara millor, fent-se’n subscriptors. Per només 72 euros l’any, o per 12 si es volen subscriure a l’edició digital. I si ara vostès es pregunten per què carai els ho recomano jo, que exerceixin de republicans i es facin subscriptors del setmanari per tenir el carnet de La República, doncs és ben senzill: perquè el setmanari està fet i pensat per uns magnífics professionals amb qui fins fa quatre dies compartíem empresa. Els conec a tots. Una vintena de professionals i d’excel·lents periodistes que saben de què parlen. En Carles, la Susanna, la Mercè (les Mercès, de fet), en David, en Pere, la Carina, la Irene, en Xavi, en Joan, la Nàdia, en Marc, la Teresa, en Jordi, en Josep... Són bons, molt bons. I els parlaran amb rigor des d’un producte nou, fresc, visual, desenfadat, punyent, valent i, sobretot, desacomplexat. Perquè això és el que fa La República. Periodisme desacomplexat, començant pel nom del setmanari. Desacomplexat i lliure com ho són i com ho van ser els dos milions de persones que en aquest país surten al carrer cada cop que cal. La primera capçalera de la Catalunya republicana és avui al quiosc, farcida de bon periodisme i de col·laboradors de primera divisió. Descobreixin-la. Descobreixin els seus reportatges, les seves propostes, les seves seccions (també la dedicada a la monarquia) i submergeixin-se en la República de les Arts. Visquin-la i acostumin-s’hi. Perquè La República ha vingut per quedar-se. Aquesta i l’altra. Vostè, lector d’El Punt Avui, se la trobarà de franc el diumenge amb el diari. Sàpiga-ho. Però faci-ho saber també a aquells que no ho saben. Als seus fills, al seu germà, als seus companys de feina, al de la botiga del costat i al del bar de la cantonada. La República, aquesta i l’altra, necessita companys de viatge. Ens necessita a tots. Llarga vida a La República!