Full de ruta
Candidatura conjunta
No, el titular d’aquest article no fa pas referència a una possible repetició de les eleccions a Catalunya, repetició que, al meu parer, no és gens desitjable. Un cop superats aquests 20 dies que manquen i havent aconseguit els tres partits independentistes formar el govern que van guanyar a les urnes el 21-D, s’obrirà un nou cicle electoral que ens ha de dur, el 26 de maig del 2019, a unes eleccions municipals i europees que, a hores d’ara, tothom, partits polítics inclosos, veuen molt lluny. Si anem quatre anys enrere, a aquestes dates les maquinàries dels partits ja treballaven a tot drap i els actes públics començaven a sovintejar. Res d’això passa; la situació política que viu el país ho impedeix. Tot i això, aquestes dues eleccions es faran, estigui el país com estigui, i, per això, en un moment o altre, tot es dispararà.
Repeteixo, parteixo de la base que no hi haurà eleccions repetides al juliol perquè penso que els partits independentistes no s’ho poden permetre tot i ser l’Estat qui boicoteja els candidats que es proposen, i que es van poder presentar al 21-D. I també del fet que les municipals, tot i que estaran clarament marcades pels fets que estan succeint, tenen unes inèrcies pròpies que ja veurem si es trenquen o no en virtut del que passi en els propers mesos. Però les europees són clarament un aparador de reivindicació. Si la situació de repressió continua, i vistos els darrers episodis res fa pensar el contrari, s’hauria de valorar una candidatura conjunta dels partits republicans, certament, molt allunyats ideològicament. L’any 2014 ERC –que va guanyar les eleccions amb 594.149 vots– va aconseguir dos eurodiputats mentre que CiU, amb 548.718, dos més, un dels quals per UDC. En les darreres cites electorals, però, els partits republicans han aconseguit a la ratlla dels dos milions de vots. Una candidatura anomenada, no sé, Llibertat Presos Polítics podria aconseguir uns dos milions de vots i, per tant, set o vuit eurodiputats a Brussel·les. Segur que aquesta proposta genera picor als partits catalans –si ni tanquen un acord per fer govern...–, però quin millor aparador? A més, el fet que la circumscripció sigui única arreu de l’Estat també faria possible veure, per fi i de forma directa, no per declaracions d’intencions, si hi ha algú a l’altre costat.