M. Valls, oriünd

En temps de la Restauració hi havia els diputats cuneros, presentats per llurs partits en circumscripcions amb les quals no tenien gaire o cap relació i elegits gràcies als trucs i a les trames del caciquisme. El terme cunero és despectiu, significa expòsit. Als anys seixanta i setanta, essent prohibida o molt limitada la contractació de futbolistes estrangers en els clubs espanyols, va haver-hi una onada d’hispanoamericans que descobrien o inventaven un avantpassat espanyol per poder treballar a la lliga de la mare pàtria. En deien oriundos i han passat a la història com un altre capítol de la picaresca, gairebé innocent al costat de les últimes tendències papersperatothomistes. Ara el partit Ciudadanos ha trobat un oriundo per fer de cunero aspirant a batlle de Barcelona: Manuel Valls, diputat a l’Assemblée Nationale de França des del 2002, i primer ministre del 2014 al 2016. Res a dir sobre la seva catalanitat –tot i que és d’esperar que Cs no recorri a cap argument identitari– ni sobre la seva competència per presidir la Casa la Ciutat –tot i que no ho té difícil perquè, comparat amb el consistori actual, qualsevol, fins i tot monsieur Hulot, sabria prendre millors decisions–, però el seu enrolament anuncia una mercenarització de la política abastant tota la UE. Si no te’n surts, o has culminat un cicle, o perdut unes primàries, al teu país, intenta-ho a cals veïns. Hauràs de dir, com els futbolistes oriundos, que sents molt els colors, i de prometre, com els candidats cuneros, que faràs un pont. I si no hi ha riu? Doncs que faràs un riu.