L’APUNT
La fortalesa de la fragilitat
El món és món perquè hi ha les dones. La valentia no és la d’aquell qui va al combat per deixar-hi la vida, sinó la d’aquella que a la rereguarda ho entoma tot i tira endavant; el front arrugat, el cabell fet un manyoc al clatell, el davantal recollit en un puny perquè no s’escapi ni una engruna, i a la feina! Els coloms travessen el cel desafiant el tret de fona, però les colometes sempre són al lloc, al niu o allí on faci falta, que de colometes infatigables s’ha escrit la història d’aquesta terra. Només una dona és capaç de transitar per la fragilitat del mirall amb pas segur, i que res no es trenqui. Una dona per sargir banderes i omplir de pans la panera, però sobretot per enfilar-se dalt de tot de la bastida. I a manar la pressa, que l’obra és a mig fer.