30 anys

El Banc dels Aliments de Girona celebra aquest dissabte al matí una jornada de portes obertes per donar a conèixer a la ciutadania què fa i com ho fa. Una jornada que s’emmarca en els actes per commemorar el trentè aniversari, que ahir a la tarda van comptar amb la part més institucional. L’impacte i suport ciutadà que ha tingut els últims anys el Gran Recapte que organitzen els bancs dels aliments els ha donat una projecció que fa més necessari que mai explicar-se. I aquest és l’objectiu de la jornada de portes obertes d’avui. Cal explicar molt bé quins són els objectius, com s’obtenen els aliments, a qui es fan arribar, com es reparteixen i amb quins criteris. Tot forma part de la transparència que ha d’acompanyar l’activitat del Banc dels Aliments i que la societat té tot el dret a exigir ja que també és la que dona. Una transparència que ha de servir per enfortir la credibilitat i per evitar qualsevol efecte negatiu sobre la seva bona reputació. La reputació costa molt d’aconseguir, però es pot perdre en un moment. I ningú està fora de perill, ni els bancs dels aliments. Principalment quan les xarxes socials permeten escampar fàcilment qualsevol afirmació, sigui o no certa. En el cas del Banc dels Aliments de les Comarques de Girona, ha pogut complir 30 anys mantenint la credibilitat i la reputació necessària no solament per continuar l’activitat, sinó per créixer sense parar. Dels 1.500 quilos d’aliments repartits el 1988 ha passat als gairebé tres milions de quilos anuals actuals. En total, uns 25 milions en els seus 30 anys d’història. Però ni la credibilitat ni la reputació servirien de res si no fos per la solidaritat i generositat dels gironins. Siguin persones individuals, empreses, institucions públiques o entitats socials, que són les encarregades de fer arribar el menjar a qui el necessita. Aquesta resposta ciutadana és la cara del Banc dels Aliments, mentre que la creu és que després de 30 anys aquest banc encara no ha fet fallida. Tots ho voldríem, a diferència del que volem que li passi a un banc convencional. I si el Banc dels Aliments no ha fet fallida vol dir que encara és necessari. Vol dir que a casa nostra encara hi ha persones que no tenen accés a una alimentació suficient. Això és el que compta. Això és el que importa. Això és el que ens ha de preocupar, per trobar-hi la solució.