El llibre d’en Xevi

En la vida, sembla que tothom té un do especial que li ha sigut atorgat en néixer, tot i que alguns individus gasten més temps envejant les virtuts dels altres que no pas descobrint les pròpies. No és de cap manera aquest el cas de l’amic Xevi, l’home que conec que està més per al seu ofici, completament submergit en la feina tothora i en tot lloc. I ho dic perquè em penso conèixer-lo força, donat que durant uns mesos el vaig tractar intensament en ocasió d’escriure, fa uns deu anys, un llibre sobre el personatge i la seva obra. Un llibre, per cert, que ha quedat totalment eclipsat i empetitit pel que ara ha editat i publicat ell mateix que titula, amb tota raó i justesa, Xevi, una vida màgica, bo i celebrant seixanta anys d’activitat artística. Va veure la llum el desembre passat, i se n’ha fet una presentació especial fa dos dies a Figueres, a la galeria d’art El Claustre. Hi ha tot allò que hom pugui imaginar a l’entorn d’en Xevi i molt, molt més; és un llibre que no es pot pas llegir en qualsevol lloc perquè és d’un pes molt poc corrent, demana una bona taula o suport ferm, i molta calma en passar les pàgines plenes de sorpreses.

Una faceta del nostre home és que no s’ha avergonyit mai enlloc de proclamar la seva catalanitat bo i concretant-ne el lloc natal, Santa Cristina d’Aro. I això tant ho proclama a Ogassa com a Pratdip, a Bogotà com a Amsterdam, a Ramal·là com a Valladolid. Per cert, la llista de ciutats i llocs on ha actuat resulta quasi increïble, tan extensa i variada com és, però ben certa i perfectament documentada. I les fotografies d’ell amb personatges arreu del món, formen un altre capbreu interminable.

Al seu poble saben (i diuen) que és el personatge de la Vall d’Aro més retratat i filmat, de qui més han parlat els mitjans, qui més ha actuat a la televisió, al cinema i als escenaris internacionals. I allò bo del cas és que en Xevi, després de seixanta anys d’actuacions ininterrompudes (ben sovint frenètiques anant d’un lloc a l’altre com una llançadora), no pensa parar ni un moment, és un inquiet còsmic que només mira quina en farà, i encara té molta corda per seguir aquest joc de la vida màgica. El gran músic Claude Débussy afirmava que l’art és la més bonica de totes les mentides. Podríem dir que l’art de la màgia és el més popular, el més intrigant i potser la més espectacular de totes les mentides.