Immaduresa

Deia en l’última crònica que després de més de quatre mesos encara no teníem govern de forma efectiva. També deia que el grup més afí a Puigdemont estava tensant la corda i aquesta es podia trencar. Aquests dirigents encara continuen dient que l’únic candidat a president de la Generalitat és Carles Puigdemont. Tots, i també ells, sabem que a curt termini Puigdemont no podrà ser investit president. Però malgrat tot a nivell públic ho continuen afirmant. Però les coses, i les opcions, canvien d’un dia per l’altre. Després de dir Puigdemont o Puigdemont, ara ja parlen d’Elsa Artadi, i fins i tot d’algú altre. De totes maneres, s’ha canviat la llei de presidència per a poder investir un altre dia Puigdemont. Però també diuen ara: Junts per Catalunya no forçarà cap desobediència perquè seria alimentar encara més el conflicte en la mala direcció. Les cartes des de la presó de Junqueras per un costat i les de Turull i Forn per un altre demanant –quasi exigint– que es formi govern, sembla que tenen efecte. S’ha de fer govern.

Ara, però, diuen que s’ha de fer un govern provisional, no un govern efectiu. Diuen “hem de canviar el relat” perquè tots els que fa dies i mesos que demanaven un govern efectiu no sembli que hagin guanyat. Per això, ara, el relat serà de govern provisional sigui com sigui el relat, fem govern. Per això, com que no pot ser ni Puigdemont, ni Sànchez ni Turull, s’ha d’escollir un candidat que no estigui ni a l’exili ni a la presó. I ara ve el nou conflicte. Aquesta vegada, entre diputats del PDeCAT i els diputats més afins a Puigdemont. La portaveu del PDeCAT, Maria Senserich, davant la urgència d’elegir un nou candidat a la investidura, ha afirmat: “Els 34 diputats de JxCat han d’estar-hi d’acord. Val el mateix. S’han d’escoltar totes les veus sense discriminar ningú.” També va demanar que la formació dialogui internament, però també amb ERC, la CUP i els comuns. Les reaccions ha estat clares i contundents. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, en un tuit diu: “La decisió és competència exclusiva de Puigdemont.” El president de l’ACM, Miquel Buch, diu: “No em sento representat per la direcció del partit, quan fa les declaracions sobre el candidat de president de la Generalitat.” Però, en quin país vivim?

Jo creia que, en una societat mínimament madura i responsable, els Cèsars i els líders messiànics no hi tenien cabuda. No es pot entendre com tot es deixa en mans d’un líder. En democràcia, com més compartides, dialogades i consensuades són les decisions, més efectives són. La maduresa d’un poble entre altres pobles, es mesura per la capacitat d’autocrítica i d’assumir els riscos de prendre decisions, tant a nivell personal com col·lectiu. Mai aquestes grans decisions s’han de deixar en mans d’una sola persona per més respecte que ens mereixi. Mai els 70 diputats que formen la majoria independentista han d’acceptar que sigui només una persona la que decideixi el futur president de la Generalitat. No cal que imitem el president Mas.