Llibertat garantida

Els nostres drets i llibertats pateixen una regressió tan salvatge que no ens pensàvem que ho veuríem perquè –digueu-nos il·lusos– crèiem que del passat n’aprendríem i que certes pràctiques s’haurien superat. Però no. No en va una regressió és justament això, un retorn a una situació anterior, política, social o religiosa, ja superada. A la vista del que ens passa des que hem manifestat que volem ser lliures, des que hem fet ús de la nostra condició de qui no vol estar subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació més enllà del que surt de les urnes. Les generacions anteriors a la nostra se’n fan creus, de reviure aquest malson. Perquè creien que les lluites que s’havien dut a terme per conquerir uns espais de llibertat que mai l’haurien d’haver perdut era per sempre. D’expressió, d’opinió, de pensament, de reunió i de concentració, de moviments. I quan veus que es persegueixen colors, cançons, llibres, piulades, no me’n sé avenir perquè no tenen aturador i fan –perquè el llenguatge és pervers– lliurement. I més encara quan el despropòsit arriba als nostres fills. Quan a l’escola es vulnera la llibertat de càtedra, que és la llibertat del professor per elaborar el seu programa i triar l’enfocament de l’assignatura. Penso en el que comporta. L’amenaça, la coacció genera la por i la limitació i la censura d’un mateix, davant d’aquesta situació que algú amb l’empara de la llei se sent en la llibertat de disposar del teu dret més preuat, la teva llibertat, em fa basarda. Què pretenen? Anar covant la confrontació als patis i a les aules de les escoles? S’ha de ser realment recargolat per buscar això i rabejar-se en el fangar de la misèria humana. I no entendre que la mainada se l’ha d’informar però mantenir-la al marge. No poden ser ni hereus, ni molt menys esclaus d’aquesta situació. L’escola és l’espai on s’ha de promoure i difondre la llibertat. No retallar-la. Aquí, la llibertat ha d’estar garantida. Pel bé de tots.