Nacionalisme

Fa uns dies jo apareixia (conscientment i voluntària) en una llista d'escriptors que donem suport a les consultes sobiranistes previstes arreu del territori català. Vaig fallar a la roda de premsa per raons de feina però vaig estar atent a la premsa, i vaig descobrir-hi que l'estimat amic Bernat Dedéu hi havia iniciat un interessant debat. Interessant però que aconsegueix irritar-me. És l'etern debat sobre el terme nacionalisme.

En Bernat va expressar el seu escepticisme pel que fa al terme, perquè «té més connotacions negatives que positives». També va dir que la consulta per la independència constitueix «un pas per deixar de ser nacionalistes». La portaveu de la coordinadora, Anna Arqué, va posar-hi cullerada per a advertir que «el nacionalisme és una malaltia que es cura amb la independència». I sort que en Sam Abrams va posar una mica de raó a l'escena tot puntualitzant que el nacionalisme català no és ni mai ha estat «un nacionalisme perillós, sinó obert i pacífic», perquè si no, hauria reconsiderat la meva presència a la llista d'escriptors. I no exagero.

No veig la connotació negativa del terme nacionalisme. Tan negatiu és el terme, que mereix el suport continuat de la majoria de votants del país? Tan negatiu és, que ha estat clau en les nostres etapes de major prosperitat col·lectiva? Tan negatiu ha de ser per a l'independentisme, que dins de la seva accepció al diccionari ja inclou la referència a la independència? Volen dir que el terme ens associa als nazis? I aleshores, no hauria d'associar-se també als nazis el terme socialisme, seguint la terminologia hitleriana? O bé hem de pensar que el nacionalisme, com a ideologia, empetiteix? Però no, perquè aleshores l'independentisme hauria d'empetitir per les mateixes raons de limitació geogràfica. En definitiva: no veig per enlloc una connotació negativa raonada. Veig, això sí, ganes de ser originals i d'enterrar el pare o Prat de la Riba o la sardina o qui sap què. A mi no m'hi trobaran. Encara més: m'hi trobaran en contra, a mi i a molts més. El nacionalisme no és cap malaltia que es curi ni viatjant ni amb la independència. A la sobirania andorrana ja li convindrien uns nivells bastant més alts de consciència nacional o de patriotisme. No deixaré de ser nacionalista el dia que siguem independents, senzillament perquè la independència no és més que un terme administratiu. Una circumstància política, una equiparació jurídica a les nacions lliures del món. Però no sóc ni em sento més català perquè em convinguin determinats avantatges. El meu país no mereix aquest menyspreu de part meva.