Eufemismes

Foment del Treball va presentar ahir un seguit de propostes en la seva línia de reivindicar la flexibilització de la contractació, diuen, per fomentar la creació de llocs de treball i beneficiar un mercat laboral que sembla que millora una mica, però que, no ens enganyem, tot just passa de la devastació de la crisi a la precarietat enquistada. L’estrella de la proposta de la patronal és un contracte “indefinit” però “flexible”. És a dir, que en direm indefinit, però l’extingirem quan ens vagi bé, amb una indemnització, a més, molt inferior a l’actual. Per acabar-ho d’adobar, els responsables de l’informe que sustenta aquests suggeriments afirmen que els joves donen menys importància a l’estabilitat laboral que a la possibilitat d’integrar-se en projectes interessants, i que un cert grau de temporalitat està bé, en part per alimentar aquest esperit aventurer juvenil, en part perquè així el talent es pot promocionar i és susceptible de ser fitxat per les empreses, que ja miraran de fidelitzar-lo, aleshores sí, amb un d’aquests nous contractes “indefinits”. No dic que en certs àmbits això no sigui una realitat, però la sensació és que ara mateix el mercat laboral de joves i no tan joves té massa mancances per reduir-lo a una visió que sembla extreta d’una bombolla liberal. Bombolla que, per cert, també passa de puntetes per la necessària revisió a l’alça dels salaris, potser perquè no hi ha eufemismes per interposar en aquest tema.