L’aplec del cinquantenari

L’aplec de sardanes de Lloret que es va celebrar diumenge –dedicat al compositor Marcel Sabaté– té el número 50 de protagonista. L’anterior, de fet, corresponia a la cinquantena edició, però els cinquanta anys del primer aplec no s’han celebrat fins enguany. D’altra banda, com que el primer és l’únic que es va celebrar a Sant Pere del Bosc (1968), en fa ara cinquanta que té lloc al paratge de Santa Cristina. La naturalesa, però, no va voler saber res de celebracions i, de bon matí, ja va començar a regar el territori amb pluja suficient per haver de traslladar tot el muntatge al pavelló d’esports. Un cop allà, l’aigua es va donar pràcticament per acomiadada i el sol va presidir la resta del dia. Ironies del destí. Al llarg d’aquests cinquanta anys (51 aplecs), han passat a la història per la presència de la pluja els del 1971 –just l’any que Lloret era la Ciutat Pubilla–, el 1972, el 1991, el 1992, el 1993 i ara, el 2018. Va crear aquesta manifestació sardanista un grup de jovent –avui tots avis– que, amb el temps, van esdevenir els Amics de la Sardana i que van fer moltes més activitats –concursos musicals, concursos de colles, audicions en diferents temporades, exposicions–, moltes de les quals encara subsisteixen malgrat que l’entitat s’ha anat diluint. Queda, en aquest moment, un pal de paller en la persona de Jordi Rocas Palau i, per això, enguany, l’Ajuntament li ha concedit el guardó Sa Gavina per la feina feta en el camp de la cultura popular. També es va afegir a l’homenatge el compositor Jaume Cristau, que en aquest aplec estrenava la sardana Atzavares i gavines, dedicada a Lloret, i que va comparèixer amb una altra sardana a la mà titulada Enrocat a Lloret per obsequiar en Jordi Rocas. Enrocar, referit a l’ham, en el llenguatge pescador, vol dir quedar enganxat en una roca submergida. En Rocas, i aquí juguem amb el cognom, porta anys fidel al país i, per tant, ben enrocat entre nosaltres. Al llarg d’aquest temps han passat per l’Aplec de Lloret 17 cobles diferents. La Ciutat de Girona és la que hi ha actuat més: 43 vegades. Després, l’han seguit La Principal de Llobregat, 32 vegades; La Principal de la Bisbal, 24, i La Flama de Farners, 23. I d’altres. Trenta-set aplecs han gaudit de quatre cobles i catorze, la meitat, de tres. Els riscos, els neguits, els problemes financers últimament han desaparegut mercès a l’Ajuntament, que n’ha assumit el patrocini i fins i tot ajuda en l’organització i muntatge amb els seus funcionaris, sobretot amb en Josep Delemus al davant. Que duri!