Tribuna
Maig festiu
“Cremar el dimoni la vigília de l’arribada del sant pot bastir tot un relat simbòlic
Avui a Lleida i Badalona és festa grossa. Les dues ciutats comparteixen patró, Sant Anastasi, i el llueixen a l’esclat de la primavera. A la terra ferma i a baix a mar fan un programa força potent i són una de les grans festes del calendari català. Però, malgrat la coincidència, mai no ha existit interrelació entre les dues celebracions patronals i cada ciutat segueix el propi ritme.
Diu la tradició que, a les darreries del segle III, Anastasi nasqué a Lleida i ben jove esdevingué soldat de la guàrdia de l’emperador Dioclecià, quan fou destinat a la guarnició de Baetulo. Convertit al cristianisme i negant-se a renunciar a la seva fe, fou martiritzat i enterrat a Badalona, al primer decenni del nou segle. Encara, la tradició badalonina es complementa amb el fet miraculós d’un ametller plantat al lloc on fou enterrat el sant, un arbre que donà fruits vermells per recordar la sang del martiri.
L’imaginari popular ha especulat abastament en la llegenda i, en diverses èpoques, s’ha mobilitzat per datar l’emplaçament de l’ametller, si és que algun dia va existir. Una altra nebulosa s’estén sobre les despulles del sant, que sembla viatjaren per diversos indrets badalonins i que temps enllà foren reclamades pel bisbat lleidatà per poder-les dipositar a la ciutat natal. A part d’això, al reliquiari de la cartoixa de Montalegre es conserva un os atribuït al màrtir cristià.
En els programes festius, dos actes de marcat accent popular esdevenen referència. Lleida celebrarà l’Aplec del Cargol i Badalona esclatà ahir amb la Nit del Foc –si no hi ha hagut cap impediment, ja que escric l’article hores abans de la prevista per a la festa–. Totes dues són de gran estima i mobilitzen la ciutadania. La nit d’ahir girà entorn de la Cremada del Dimoni, d’origen en el comportament d’antics pescadors i normalitzada a partir del 1940, en una formulació molt participativa, quan s’ha anat actualitzant segons el moment. Cremar el dimoni la vigília de l’arribada del sant pot bastir tot un relat simbòlic.
Maig festiu, amb gent al carrer i resposta multitudinària. Aquest any amb el groc al carrer i un cert regust de festa incompleta. A Badalona, el disseny del dimoni s’ha triat per votació popular (ui, votació!, mala cosa) i la resposta ha portat a un banyeta que acompanya a cremar el trist article 155. Com correspon, anualment la figura a cremar té un component satíric i burleta, però aquest any el Partit Popular s’ha posat d’esquena a la festa, al·legant una pretesa manipulació sobiranista, i ha intentat boicotejar el pregó i la cremada. Debades. La gent vol gresca i sap que el maig festiu no té aturada.