Guió mil·limetrat

Ahir va ser el dia. La maquinària de l’Estat, com ja ens tenen acostumats, va actuar de manera coordinada per impedir la investidura del president Puigdemont. El guió, que no va agafar ningú de sorpresa, es va complir mil·límetre a mil·límetre, sense cap desviació. Matinada: publicació al DOGC de la reforma de la llei de presidència que permet la investidura a distància del president Puigdemont; Llarena confirma el processament de Puigdemont i 22 persones més; el Consell de Ministres aprova en reunió extraordinària dur la reforma al Constitucional; l’alt tribunal suspèn la llei, ergo Puigdemont no pot ser investit. Fora de guió, però, s’han trobat amb petites sorpreses, com ara que la fiscalia belga qüestiona les acusacions del Suprem contra els consellers o que Llarena, per més que s’entesti, no pot justificar el delicte de malversació davant la justícia alemanya, una justícia que des del minut zero no li ha comprat el relat de violència en què basa el delicte de sedició. Portes endins les coses van passant segons el seu guió, però una altra cosa és el que passa fora, on els tribunals no ballen al so que toquen des de La Moncloa. Rajoy vol que hi hagi investidura, per això no ha impugnat el vot delegat de Puigdemont i Comín, vol la investidura per completar el seu altre guió: que abans del 22 de maig hi hagi govern per poder aprovar el pressupost amb el suport del PNB. Ja veurem si es compleix al mil·límetre.