Quim Torra?

Els meus dubtes amb el MHP Quim Torra no neixen per les seves opinions expressades en tuits o articles. En Quim Torra és un nacionalista català i tot i no estar d’acord en molts elements de la seva visió, ja que no soc nacionalista, expressa el que tot nacionalista pensa, també el nacionalisme espanyol. La diferència és que el nacionalisme espanyol s’expressa no només en opinions sinó també en fets i lleis per mantenir la seva hegemonia. Resulta bastant hipòcrita que des de l’espanyolisme se’l vulguin carregar per unes opinions del mateix tipus de les que sostenen la idea de la inviolabilitat de la unitat d’Espanya. Però, a més, tot i no ser nacionalista, puc veure la diferència entre algú que se sent part d’una nació oprimida i negada i el nacionalisme d’un estat que vol homogeneïtzar o folkloritzar tot allò que no sigui “Castella”. Com a fill d’andalusos, estic fart de veure com la identitat dels meus pares s’ha transformat en un conjunt folklòric i es ridiculitzen els seus registres lingüístics com si fossin més incultes. Com a català m’adono que part de la meva identitat és atacada i negada de la mateixa manera i, tot i no coincidir de lluny amb el pensament d’en Quim Torra, no m’atreveixo a censurar-lo.

En tot cas, els meus dubtes són al voltant de quin relat polític farà. El nou govern és evident que no farà una ruptura immediata. Ha de mantenir un seguit d’equilibris: no pot deixar de banda Puigdemont i la resta de l’exili ni oblidar els presos i represaliats d’aquí. També ha de mantenir la flama i a més continuar creant un problema polític per a l’Estat, sense pagar massa costos per al moviment independentista. D’altra banda, necessitem ser més, o com a mínim reduir l’oposició de molts catalans a la possible independència, tenir millor posició internacional, debilitar la posició interna de l’Estat aprofitant tots els aliats d’oportunitat i fer un front comú antirepressiu i amb entitats i organitzacions que no necessàriament siguin independentistes. Tots aquests equilibris seran molt difícils per a una persona com en Quim Torra, de baix perfil polític, tot i tenir un alt perfil intel·lectual i activista. La seva zona de confort és un discurs de sobreescalfament del nucli dur independentista, que és aliè per als que ens movem en la perifèria del moviment independentista i més per a qui no ho sigui, d’independentista. Tant Quim Torra com el seu govern tenen uns difícils equilibris: el seu relat haurà de bascular entre totes aquestes tensions aparentment contradictòries. Simplement espero que, en lloc de tirar per la via fàcil de fer el discurs sobreescalfat i purament essencialista, en Quim Torra tingui una visió molt més institucional i serena i pensi que, si vol la independència, haurà de ser molt més obert i hàbil. En Quim Torra en sap ser, de dialogant; ara també li caldrà aprendre a ser més polític i menys activista.