Keep calm
Pedro
Pedro Agramunt és un dels personatges més controvertits i alhora més perillosos. Convertit en president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, el tal Agramunt es va dedicar, entre altres coses, a fer activitats que els seus col·legues parlamentaris han considerat impròpies, raó per la qual ha estat apartat del càrrec. Impròpies políticament parlant i personalment parlant.
Per desgràcia ens hem acostumat molt, massa, als lamentables espectacles dels polítics. I el cas Agramunt inclou tots els ingredients possibles d’una novel·la de baixa qualitat. Contactes amb dictadors, diners circulant amb massa alegria, sexe abundant, prepotència, secretisme. En aquest cas concret, fins i tot declaracions clarament fora de lloc. El tal Agramunt, quan el varen acusar de concertar, pagant amb els diners dels contribuents, orgies amb fins a tres prostitutes, es va limitar a dir que ja li agradaria poder-ho fer. Increïble però cert.
No content amb fer el ridícul amb declaracions com aquesta ara Pedro Agramunt ha decidit contraatacar i reivindicar-se davant el Consell d’Europa. I per a fer-ho s’ha empescat que és una víctima de totes les conspiracions hagudes i per haver. Com no podia ser altrament, Pedro Agramunt ha responsabilitzat el catalanisme dels seus problemes però hi ha afegit un component si més no insòlit: culpar George Soros d’haver instrumentalitzat l’independentisme. I aquesta sí que és bona.
Agramunt fa això perquè sap que a l’Europa central hi ha uns quants estats que farien qualsevol cosa per odi a Soros. I es pensa que traurà profit del fet d’esmentar-lo. El problema és que amb això genera una contradicció tan bèstia que queda desacreditat ell sol. Perquè si fem cas de la seua estrambòtica teoria, l’independentisme català seria l’únic moviment polític del món que tindria de manera simultània el suport de Vladimir Putin i de George Soros.