Opinió

Keep calm

El bé

El rastre digital serveix ara per recuperar articles, tuits, currículums, robatoris, que deuen fer pensar a més d’un i una en el bé aristotèlic.

Diu Aristòtil que tota acció i tot propòsit tendeixen, pel que sembla, vers algun bé. I per tant el bé és allò vers a què tot tendeix. Així arrenca la seva Ètica, on avança cap a la idea que de la mateixa manera que l’objecte de la ciència de la medicina és la salut, o la de la construcció de vaixells, la navegació, l’objecte de la ciència “principal”: la política, ha de ser el bé. Això Aristòtil, però en temps de màsters falsos, cremes de supermercat que tomben presidències, carreres exprés i saquejos sovintejats ja veiem que el bé vers a què tot tendeix és més personal que col·lectiu.

Hi podem afegir una reflexió de Karl Jaspers que en el seu Origen i meta de la història es fixava el 1949 en com la tècnica ha establert una nova consciència del món. El nostre sentiment de l’espai terrestre s’escampa a tot el planeta per virtut del sistema modern de comunicacions, deia. L’eficàcia de la tècnica i el desconeixement dels seus límits, que serveix Jaspers, deu ser ara mateix lament per a molts dels nostres polítics actuals. El rastre digital serveix aquests dies per recuperar articles, tuits, escrits, currículums, robatoris, que deuen fer pensar a més d’un i una en el bé aristotèlic.

Som les nostres accions, les nostres activitats, allò que fem? Som allò que mengem? O allò que ens empassem? Ho veiem amb els tuits del president Quim Torra (que el deuran perseguir tot el seu mandat tant si és curt com llarg), amb tots els mandataris del PP madrileny, amb el cas d’Elisenda Alamany i una xarxa social que ja no existeix: fotolog, o amb l’hemeroteca del diputat Girauta que en una entrevista deia que Cs, UpyD i VOX són la mateixa cosa. És clar que allò que diem ens situa, ens fa com som. I en el cas de les trajectòries públiques serveix per arribar a certs càrrecs. Per agafar notorietat, destacar i justament aquesta projecció acaba servint per accedir a alguns llocs en l’esfera política. I fins a quin punt en som esclaus, i de la mateixa manera que ajuden a pujar, poden ajudar a caure? I serà per mor de la tècnica i dels cercadors informàtics? És el bé allò vers a què tot tendeix?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.