Mestres

Els darrers esdeveniments polítics i socials de Catalunya posen de manifest que un dels col·lectius més maltractats i mortificats, simplement pel fet de complir la seva obligació d’ensenyants, ha estat i és el dels mestres. Per aquesta raó voldria dedicar aquesta pastilla d’opinió a tota la comunitat educativa de Catalunya, la qual és una peça fonamental, un pilar bàsic de l’estat del benestar, per poder construir, satisfactòriament, una República catalana, justa, lliure, moderna i europea. No hi ha cap dubte que vivim temps molt durs per a tota la societat catalana i, especialment, per a l’escola catalana i els seus màxims actors: els mestres. Des de la societat civil catalana, des de les entitats socials i culturals, des de la gent anònima del carrer que tan sovint es manifesta a favor de la llibertat nacional de Catalunya i la justícia social de debò hauríem de donar encara molt més suport –i homenatjar-los si és necessari– al conjunt de la comunitat educativa de Catalunya. Ara aquest col·lectiu està completament assetjat –socialment, políticament, mediàticament i judicialment– a causa de l’“excusa” dels “adoctrinaments”. En aquest moments es pretén fer molta demagògia i crear confusió a l’entorn del concepte d’adoctrinament; ja que, al meu entendre, les més grans adoctrinadores són, en gran part, les televisions públiques i privades que emeten en llengua castellana a casa nostra. Des de l’anomenada Brunete mediática de mitjans orals, escrits i audiovisuals s’intenta criminalitzar tota la comunitat educativa catalana. Recordem el que està passant a l’escola El Palau de Sant Andreu de la Barca, on fins i tot, les associacions de pares d’alumnes (tant castellanoparlants com catalanoparlants) han hagut de fer rodes de premsa per defensar la bona tasca dels mestres d’aquell centre educatiu. Cal tenir molt present, i no oblidar-ho mai, que el model inclusiu d’escola catalana (la immersió lingüística), com la normalització lingüística en general, forma un paquet legal, social i docent que evita “un apartheid lingüístic” i la seva derivada, que és el trencament de la cohesió social. Qui ataca la immersió lingüística vol carregar-se l’escola catalana i, a més, configurar una societat catalana molt més injusta, reaccionària i fraccionada. La immersió i la normalització lingüístiques són els dos grans medicaments de la República catalana, encara en construcció, per lluitar contra el neolerrouxisme fragmentador i l’intent de destruir la igualtat d’oportunitats.