La casa noucentista

La instantània correspon a una trobada d’amics, anys enrere, al menjador de la Casa Masó, al carrer Ballesteries de Girona. S’hi poden veure en un primer pla els llavors propietaris, Mercè Huerta i Narcís-Jordi Aragó, i els convidats Dolors Codina, Carles Vivó i altres companys. Per a l’ocasió es tractava de reproduir en el possible l’ambient interior de la llar noucentista edificada per l’arquitecte Rafael Masó, fa gairebé cent anys. Els amics acceptaren amb il·lusió la juguesca de vestir-se mes o menys de l’època; i el parament de la taula i tots els detalls tenien aquella antiguitat. En el moment actual alguns elements han estat canviats per fer-los mes fidels a l’estil. No era costum en aquell matrimoni de celebrar-hi festes, sinó que vivien –i ho podem testificar– amb una volguda austeritat. Fou una ocasió exclusiva, moguts tots plegats per la bella pruïja d’emular una època perduda en el temps, i en aquell entorn. Com és prou conegut, la casa va estar cedida pels seus propietaris a l’Ajuntament, i ara és la seu de la Fundació Rafael Masó, i s’exhibeix al públic. Però ben segur que per alguns racons encara hi va quedar el ressò d’una nit tan especial...!

Divendres passat s’hi va inaugurar l’exposició: La casa noucentista, que no se centra precisament en l’edifici de la fundació, sinó que fa un ampli recorregut per comarques catalanes a la recerca de les empremtes del noucentisme, en l’aspecte d’edificis d’ús particular. Per a l’ocasió s’ha editat un esplèndid llibre, on es poden contemplar moltes altres cases privades, i on es desgranen la historia i les característiques de cada una. És la culminació d’un treball molt acurat, i hom hi intueix una ingent obra de recerca i difusió, desenvolupat pels seus promotors i els autors. Gosaríem afirmar que es tracta d’un volum imprescindible per a qualsevol persona que vulgui acréixer en els seus coneixements sobre el pensament i l’acció noucentista.

Jordi Falgàs –director de la fundació– ens recorda que sovint hi ha certa confusió en els profans entre les diferències d’estils dels elements modernistes i noucentistes. Aquest corrent noucentista va suposar molt més que una funció estètica, va comportar una actitud cívica vers la cultura, el catalanisme i el context, per una banda europeu, però també mediterrani. Una posició exigent en si mateixa, en l’ètica, en les formes i en els conceptes.

Els immobles d’ús domèstic que han perdurat són els que centren aquesta exposició i el llibre; es tracta d’aportacions necessàries per ajudar a recuperar uns valors propis i uns fonaments que no podem perdre mai, precisament en aquest temps, quan estan sent amenaçats per personatges nouvinguts i abassegadors.