Ni s’immutaran

Sentiran, llegiran i escoltaran com periodistes, tertulians i entesos en la matèria (que no sol ser mai la mateixa cosa) fan avui grans condemnes públiques sobre el cas Gürtel. Perquè el PP ja és, formalment, des d’ahir, el primer partit que en democràcia ha estat condemnat per corrupció. I tots plegats ho condemnarem; ho trobarem lamentable, llastimós, deplorable, trist, reprotxable i censurable, i probablement demanarem dimissions a tort i a dret. I la classe política, que ja va començar a fer-ho ahir, s’hi abonarà. Tots els adversaris del PP ho aprofitaran; tots intentaran treure’n rèdit, ni que sigui per desmarcar-se d’ells després d’haver anat a l’una amb el 155. Però, saben què? El PP ni s’immuta. Ni s’immutarà. Continuarà impassible, impertorbable, serè i inalterable. Perquè saben que la corrupció, fins ara, no ha afectat els seus resultats electorals. O, dit a la inversa, els seus resultats electorals han continuat essent bons malgrat els casos de corrupció, els coneguts, els sentenciats i els que s’apunten. El cas Gürtel, el PP ja el té amortitzat, pensen. Dotze dels catorze ministres que van formar part del govern Aznar estan investigats, encarcerats o implicats en afers judicials, i la majoria d’ells sembla que han cobrat sobresous de la caixa B de Bárcenas. I què ha passat? Res. Per això avui, quan els sentin a vostè o a algun tertulià parlant de la corrupció del PP –d’aquesta corrupció ara ja demostrada i sentenciada– es faran el sord. Com si no els afectés. La sentència parla de “corrupció institucional”, deixa clar que en el PP hi havia una caixa B, i posa exemples de regals i viatges fruit de males pràctiques generalitzades. Ciutadans parlava ahir de moció de censura i el PSOE ho considerava “inacceptable”. Nervis en el PP? Cap ni un. Amb un 155 en marxa i amb pressupostos aprovats (gràcies, PNB!), calma total. La sentència diu que Rajoy no va ser creïble quan va anar a declarar, i ell, què diu? Res. Ni cas. “Són casos de fa molts anys”, deia ahir com si no fes amb ell, pràcticament ironitzant, i hi afegia: “El PP és molt més que deu o quinze casos aïllats.” Dimissions? Moció de censura? Ha, ha, ha. Il·lusos de nosaltres. Faran com si sentissin ploure.