Veig espanyols

La sentència del cas Gürtel ha arribat just després que el PNB –aquells que fins i tot amb llàgrimes als ulls prometien que mai abandonarien els seus germans catalans– i Ciutadans hagin permès aprovar els comptes del govern de M. Rajoy. Si bé inicialment la reacció del partit taronja davant d’un dels casos de corrupció més escandalosos dels últims anys a Europa havia estat ben tèbia, posteriorment Albert Rivera ha fet un nou viratge i ha anunciat que donarà suport a una moció de censura contra els seus socis populars. Ep! Però sempre que aquesta serveixi per convocar eleccions de manera immediata, i no pas per permetre un govern liderat per Pedro Sánchez que arribi fins a la propera convocatòria.

Amb unes enquestes d’allò més favorables, Albert Rivera ja es veu en el camí de La Moncloa. I per això fa discursos imitant Barack Obama, tot i que el seu tarannà estigui més a prop d’un altre personatge amb qui comparteix alguna cosa més que el cognom. Perquè el nostre Rivera, diu ell, no és ni de dretes ni d’esquerres, tal com deia l’altre. I quan recorre Espanya, mira a Bárcenas o a Zaplana d’una banda i a les famílies que han perdut la casa durant la crisi i hi veu espanyols. Mira amb un ull als policies que van atonyinar centenars de persones que l’1 d’octubre només volien votar i amb l’altre els agredits i hi veu espanyols. Alguns a la força, però espanyols. Mira els que s’emporten els seus milions a cabassos cap als paradisos fiscals i els jubilats que han de sobreviure amb pensions de misèria i què hi veu? Espanyols, és clar. Mira els familiars dels milers de republicans enterrats en secret a la cripta del Valle de los Caídos, i aquest personatge no hi veu ni blaus ni rojos, sinó espanyols. Per això, perquè només veu espanyols, ell i els seus s’amaguen de manera vergonyosa cada vegada que des de les institucions es pretén condemnar un règim criminal com va ser el franquista. Criminal? Potser sí, però espanyol!