Violar el pacte constitucional

Més enllà de les fronteres de l’Estat el relat dels partits del 155, que és que no tenim presos polítics, sinó polítics presos i que no tenim polítics exiliats, sinó fugitius de la justícia, és un relat perdedor. Qui estableix el seu llenguatge ja té la meitat de la guerra guanyada, i aquí ja tenim molt d’avançat. Però sí que hi ha una guerra del llenguatge que hem perdut i que no batallem. Ha guanyat la idea que són els independentistes els qui han trencat el pacte polític i constitucional, tot i ser una falsedat de primer nivell.

El 1978 va ser un pacte en què ens vam prometre que no hauríem mai més de fugir del país per defensar unes idees, que mai més tindríem cantants i polítics a l’exili alguns per les seves opinions. Ens vam prometre que no hi tornaria a haver presos polítics, que els temps foscos de la dictadura ja havien passat i que en democràcia en absència de violència tot es podia debatre. El pacte del 78 es va trencar en el moment en què es van crear lleis d’excepcionalitat, dissenyades només per eliminar els enemics de l’Estat: lleis on tot pot ser terrorisme, el tancament de diaris per ser abertzales, el fet d’agreujar els delictes si aquests es cometien en el marc d’una vaga general, la llei mordassa i l’abús de presons preventives en la fase d’instrucció dels judicis contra els líders independentistes catalans o contra els nois d’Alsasua.

També el pacte del 78 preveia que, com en tota democràcia, hi ha espai per a la desobediència. I la desobediència en democràcia se sap quins límits i costos té. El desobedient sap a què s’enfronta quan desobeeix les lleis injustes. Els insubmisos sabien que s’arriscaven a unes condemnes de presons de mesos. Els líders independentistes sabien que es jugaven la carrera política perquè les seves accions queden dins del que molts juristes creuen que és simplement un delicte de desobediència. Les entitats independentistes sabien que es podien enfrontar a multes per manifestacions que per l’estat eren il·legals. Però l’estat ha trencat el pacte del 78, forçant el Codi Penal fins al límit que ara el líder del PSOE proposa modificar el delicte de rebel·lió per “adaptar-ho al que han fet els líders independentistes”. Els tribunals espanyols abusen de l’arbitrarietat que tenen durant la fase d’instrucció per fer carregar amb el càstig de la presó qui no hauria ni d’haver estat ni 24 hores sense llibertat.

Les mal anomenades forces “constitucionalistes” potser hi han respectat la lletra del pacte constitucional, però el que és ben segur és que han violat l’esperit i el sentit profund d’aquest pacte. Cal repetir-ho cada cop que algú argumenti que vam ser els independentistes qui hem trencat un pacte. Qui ha violat la Constitució i el pacte del 78 són les forces que defensen aquest estat autoritari.