De set en set
Tots els colors del blat
El blat està de mudança. Canvia sense moure’s de lloc. Es fa gran, generós, s’engalana. Transmuta la pell, bronze que dansa a sol i a serena. Coixí on s’hi ajaça la lluna abans que canti la dalla.
Blat de maig a les portes de juny, vestit nou, quasi de festa, que avui abandona el verd insolent i jove per daurar els camins del capvespre i als matins ser bressol del nou sol.
Temps d’intermedi és ara, perquè ni és novell el gra que espera la festa de la daga, ni és a punt d’esclat l’aliment que corona la tija, que el coure que ara tenyeix l’oceà d’espigues és l’aiguabarreig on hi conflueixen el batallar incert de totes les vides, com un riu que no sap la mar que l’espera.
I és llavor de pau i oceà de calma, però també mar de conflictes eterns, desitjos irreductibles, amors evanescents, embranzides i desencontres, garbes que vindran, pallers que seran coronats del crit de joia de la canalla o foc, molt de foc i terra cremada; tan anhelat és el pa que neix de la farina més blanca, tan cobejat el fruit d’aquesta sembra infinita.
Enmig del gra que madura ferm i arrelat a la terra, indecís també pel temor a rebre el fuet de la pedregada, hi resisteix la flor de roig incendiari. El vermell pessiga, com un rosari de sang sobre l’arena batuda. Es presenta batalla perquè arran dels camps i dels camins, d’un groc espaterrant que tot ho il·lumina, creix la ginesta, com insolent bandera. Sí, la ginesta alçant la veu a pertot i cridant a conquesta!